Discriminació de les dones: una injustícia tangible

Voldria començar recordant algunes dades demolidores: a les empreses, els llocs directius ocupats per dones només són un 14% a la Unió Europea i un 11% a Espanya. En la política, la dona ha anat guanyant presència als parlaments estatals i europeus, la màxima en el Parlament Europeu –amb un 37% d’eurodiputades–, però en canvi només el 19% dels municipis espanyols són liderats per alcaldesses. A les universitats, tot i que les dones matriculades suposen el 54% del total, només el 40% es dediquen a investigació i docència, un 21% assoleixen la posició de catedràtiques i tan sols el 12% són rectores. En el nostre àmbit, el dels col·legis professionals, la col·legiació femenina en el seu conjunt és d’un 56%, però en els càrrecs directius d’aquestes institucions, només un 12% són presidentes de Consells Generals de Col·legis. Un invisible sostre de vidre sembla aturar les dones a partir d’un cert nivell.

La bretxa salarial de gènere en el salari mitjà a Catalunya és del 26%, segons dades de l’Observatori de Treball d’aquest 2017. Una situació de desigualtat que s’observa així mateix en l’ocupació femenina: segons dades de l’Instituto de la Mujer, el 2016 l’atur femení va ser del 21,4% mentre el masculí era el 17%. Avui encara la dona s’ocupa més del doble que l’home en tasques de la llar i la família, i quant als permisos per maternitat/paternitat, només un 2% corresponen a homes. Aquests problemes de conciliació entre la vida personal, laboral i familiar suposen no tan sols la vulneració de drets i l’incompliment de lleis: són també una pèrdua de capital social amb efectes sobre l’equitat, la cohesió i el benestar. Estic convençut que la solució només arribarà si ho fem corresponsablement, com un compromís de tota la societat en el seu conjunt. En aquest sentit, voldria destacar la iniciativa Taula Transversal de la Fundació Internacional de la Dona Treballadora (Fidem), que presideix l’empresària Joana Amat, que vol aglutinar el món empresarial, institucions, entitats i societat civil, i a la qual ja s’hi han adherit col·legis professionals com el nostre. Una taula de treball per aconseguir els necessaris canvis jurídics però, sobretot, els culturals, per tal que l’home s’incorpori cada cop més al treball domèstic i cura de les persones dependents, al mateix temps que la dona s’incorpora al treball remunerat amb equitat, aconseguint així una plena coresponsabilitat social.

És feina de tots treballar per aquesta igualtat real, cadascú en el seu àmbit. En el nostre, ja estem treballant per aconseguir la paritat dins dels col·legis professionals. Cal que entre tots treballem per trencar el sostre de vidre que fa perdre talent femení en les organitzacions, però que també fa perdre l’aportació de la presència masculina en l’entorn familiar. Conjurem-nos tots i cadascun de nosaltres per potenciar la presència de les dones en posicions de responsabilitat en

les organitzacions i facilitar la conciliació, i evitem així la fuga d’aquest valuós talent.