Un “regidor a temps parcial” escriu al Comú

Tinc molt clar, senyor Jordi Cipriano, de quin costat està el Govern de l’Ajuntament de Lleida en la lluita contra la pobresa. Som al costat de les persones i, gràcies a la intervenció dels serveis socials municipals, ens apropem a aquells ciutadans en situació de pobresa, els coneixem i els donem solucions.

Per començar, des de l’aplicació de la llei de pobresa energètica (Llei 24/2015) aquest apropament ha estat encara més intens, i de manera proactiva citem totes les persones que no poden fer front als subministraments. En els col·lectius que considerem de més risc, com el de les persones grans, duem a terme accions encara més intensives, amb trucades i visites domiciliàries. Per a les persones que no presenten deutes però poden trobar-se en situació vulnerable, hem endegat diferents campanyes divulgatives, tríptics elaborats amb la col·laboració dels membres de la comissió tècnica de pobresa energètica, telèfon gratuït d’atenció, web... Vostè parla de creació de punts d’informació i li torno a recordar que n’hi ha a les diferents oficines de serveis socials que, de manera descentralitzada, atenen la ciutadania.

Digui el que digui, vostè sap que els talls indeguts de subministrament estan pràcticament eradicats i les diferents companyies subministradores no ens canviaran aquesta realitat. L’Ajuntament de Lleida continuarà aplicant la llei de pobresa energètica i impedint, com hem fet fins ara, els talls indeguts de subministraments a persones vulnerables.

D’altra banda, veig que el preocupa l’assistència del regidor a la comissió tècnica, però cal recordar-li que aquesta és precisament una comissió no política sinó tècnica, formada per tècnics de diferents entitats socials.

Finalment, en el seu article cita 13 vegades “regidor a temps parcial”. La dedicació parcial del regidor, més que preocupar, veig que l’obsessiona i voldria tranquil·litzar-lo.

Vostè sap que és un acord del cartipàs del 9 juliol del 2015, en què la seva Associació d’Electors es va abstenir en aquest punt. Però el més important és que les tecnologies de la informació i la comunicació permeten el desenvolupament d’eines de suport per al treball en equip a distància. Les persones que formem un equip de treball podem interrelacionar-nos i desenvolupar les tasques encomanades a l’equip sense trobar-nos en un mateix espai físic. Instruments com l’e-mail, el xat o les intranets són eines cada vegada més utilitzades per equips deslocalitzats. Com vostè a la seva feina, jo també sóc conscient que hi ha moltes formes de reforçar el sentiment de pertinença a un grup. Per liderar la regidoria de Polítiques per als Drets de les Persones prefereixo una figura que desenvolupi el rol de direcció que funcioni per objectius i, el més important, que potenciï tot l’equip. Tinc un magnífic equip que es basa en essència en la responsabilitat i la interdependència de tots els seus membres. És tot l’equip qui busca les alternatives per solucionar les necessitats del projecte i les vies per assolir-ne els objectius. Així aconseguim que l’activitat del grup es mantingui per si sola i tots els membres, i no únicament el regidor, passen a responsabilitzar-se plenament de l’èxit del projecte.

Acabo lamentant no haver arribat a construir absolutament res mai amb vostè i desitjo que, almenys amb aquesta breu explicació, comprengui que la dedicació a temps parcial no és per a nosaltres el que importa. En el nostre equip, les accions de cadascú inspiren els altres a somniar més, a aprendre més, a fer més i a ser millors. Nosaltres, a diferència de vostè, volem fer-ho plegats i amb tots els ciutadans.