Qui esmola la destral?

Quan Stephen Covey va popularitzar l’expressió esmolar la destral als anys 90 com un dels hàbits a seguir en el seu llibre Els 7 hàbits de la gent altament efectiva, no gaire gent se’l va prendre seriosament, bàsicament perquè era més una declaració de bones intencions que una proposta científicament provada.

Covey es referia a cuidar la màquina de producció. És a dir, a entendre que el cos té uns límits que s’han de respectar per dos motius principals: el primer i més important, perquè pots emmalaltir i el segon, i tant o més pragmàtic que el primer, perquè la productivitat se’n veu afectada.

Avui en dia, està més de moda el concepte de superhome, quasi manllevat del llibre Així parlà Zaratustra de Nietzsche i no tant dels còmics de la DC Comics. És aquell emprenedor directiu self-made man (fet així mateix), que com en tantes pel·lícules de l’època daurada del somni americà dels 80 (Wall Street, Cocktail i tantes altres), enaltia el capitalisme i l’esforç al més pur estil calvinista anglosaxó: “No pain no gain” o la nostra versió de “Per lluir s’ha de patir”. Només els que penquen molt tenen èxit. El superhome és aquell que treballa moltes hores i rendeix en totes, arriba tard a casa perquè després d’una jornada d’entre 9 i 12 hores, encara té esma d’anar al gimnàs o preparar-se per a la propera marató. El superhome és aquell que supedita la seva vida a l’èxit professional o simplement a sobreviure i tirar endavant. És clar, molts d’aquests homes i dones, a més a més, tenen vida familiar. Fer l’esmorzar, nens a l’escola, sopars, dutxes i el que s’ho pren més seriosament, fins i tot, temps per estar amb ells. Alguns, els més agosarats, tenen temps d’empassar-se un o dos capítols de la seva sèrie preferida i de cruspir-se el pa amb tomàquet i pernil mentrestant.

Quin és el gran damnificat d’això? Bé, la vida familiar segur, però per sobre de tot les hores de son. Com que no “ens hi cap tot”, el que fem és tallar les hores de son i sacrificar el descans.

La realitat del superhome és que viu de cafès carregats de sucre tot el dia perquè dorm una mitjana de 6 hores i mai se’n va a dormir abans de les 11 (basats en estudis realitzats pel CIS). El que no sap és els efectes que té sobre el seu cos i ment.

La ciència ja ha demostrat que dormir menys de 7 hores al dia ens fa més irascibles, menys llestos, menys productius, disminueix la capacitat de gestionar l’estrès, augmenta el risc de malalties cardiovasculars i redueix la qualitat de la nostra vida sexual.

Ja és hora que volem ser més eficients i treballar més, descansem més. Però no es tracta d’anar a dormir i prou. Cal ser sistemàtic i parametritzar. Avui en dia hi ha aplicacions com Sleep Cicle que no només registren com dorms sinó que et desperten en el millor moment. D’aquesta manera, es pot veure quins hàbits funcionen millor pel descans de cadascú i no només això, sinó que es poden millor. Algunes de les bones pràctiques generalment senzilles d’implementar però que milloren radicalment la qualitat del son i per tant el teu rendiment són: sopar de dues a tres hores abans d’anar a dormir, limitar l’ús del telèfon mòbil a la nit i tenir un filtre de llum blava (s’aconsegueix amb una aplicació tipus Twilight), ja que no permet l’activació de la melatonina, reduir i fins i tot eliminar la TV una hora abans d’anar a dormir, no fer esport al vespre (genera cortisol que ens manté desperts), fer meditació o, si més no, llegir una mica amb un llum de baixa temperatura (avui en dia venen bombetes de LED que s’ajusten al color que vulguis). I per descomptat, deixar-se de superhomes o dones i descansar un mínim de 7 hores amb qualitat. Avui en dia esmolar la destral ja té una eficàcia científicament provada.