La Catedral Nova, un edifici del XVIII que cal preservar

És germana de la nostra Seu Vella. És un edifici extraordinari en el marc català i peninsular de l’arquitectura del segle XVIII. És un temple excepcional que honora enormement el patrimoni cultural, monumental –i espiritual– de la ciutat de Lleida. És una icona emblemàtica i un clar signe d’identitat de tots els ciutadans i ciutadanes de Lleida i les terres de ponent. És un Bé Cultural d’Interès Nacional (des del 9 de juny del 1998) i gaudeix, per tant, de la protecció i tutela del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Però sobretot, és un edifici formosíssim amb una eurítmia estructural i compositiva d’un gran nivell. L’elegant estètica de les seues voltes bufades o de quatre punts (sostingudes només per quatre punts; d’aquí el nom; que fa sembla que estiguin suspeses a l’aire). L’excelsa verticalitat de les seves pilastres amb les estries acanalades que culminen amb elegants capitells corintis. La simfonia de motllures d’una gran plasticitat que ritmen les llums i ombres grisenques de les pedres obtingudes a les pedreres de la Curullada de la Segarra, i sobretot el seu imponent espai (és la catedral més gran de tot Catalunya) li confereixen una categoria arquitectònica indiscutible. Mereix ser distingida, valorada i conservada com un dels monuments més superbs i magnificents del patrimoni cultural de la ciutat de Lleida.

Tota aquesta grandesa artística i patrimonial, tanmateix, es veu amenaçada des de fa uns quants anys per l’agressiva i permanent corrosió que sofreixen els ben escairats carreus de pedra del seu exterior (especialment els de les torres laterals de la façana) causada pels excrements de les cigonyes que dia a dia erosionen d’una manera irreversible i fortament invasiva la textura i la integritat matèrica i estructural dels esmentats carreus. Poc podia imaginar-se el prestigiós enginyer i arquitecte militar Pedro Martín Cermeño, quan el 1761 iniciava la construcció d’aquesta catedral, que la seua estructura es veuria tan afectada per les inclemències tan agressives i invasives de les cigonyes.

S’escau, doncs, una solució apropiada per a tothom. Les cigonyes mereixen una protecció, però un edifici tan important del patrimoni cultural català com és la Catedral de Lleida no pot romandre permanentment agredit per aquests ocells. Una forta agressió, insisteixo, que és invasiva i irreversible.

Mai més, per exemple, podrem recuperar la textura i la correcta estructura dels remats de les dues torres de la Catedral de Lleida. Les cigonyes, amb la tàcita col·laboració dels coloms, les estan esmicolant. Hi perdem tots.

El problema té solució i estic segur que ben aviat es posarà en pràctica per a bé de tothom.

Llarga vida per les cigonyes, evidentment, però mai no a costa de posar en perill la correcta preservació d’un dels monuments arquitectònics més emblemàtics i importants de Catalunya.