Glòria a Carles Hac Mor

Aquesta setmana el nom de Carles Hac Mor estarà d’actualitat amb motiu de l’homenatge de les institucions lleidatanes, públiques i acadèmiques, que el recorden amb estima. Fa poc temps, quan encara estava entre nosaltres, La Panera va dedicar una jornada a discutir sobre la seva obra. ¿Què caldria fer per donar-li el relleu que mereix?, va preguntar-se als assistents. La conclusió va ser ambivalent. Uns deien que calia editar la seva obra completa. Altres que seria més adient una exposició antològica. La discussió en realitat volia dir que s’entenia l’obra de l’autor com a principalment literària o antiliterària, o senzillament artística.

El defensor principal de la primera opció era en Xavier Garcia, que no va trigar gaire a recopilar el primer volum de la seva obra completa, editat per Pagès Editors: Obra completa punt u, edició de Xavier Garcia López, pròleg de Jordi Marrugat. Biblioteca de la Suda. Transvària 17, Lleida, Pagès 2011. Aquest llibre, gaudit en vida per Carles Hac Mor, era un primer pas, molt important, que es completa ara –quan ja és absent– amb Obra completa punt dos, també editat per Pagès, i que es presenta dimecres al Cafè del Teatre.

Aquests dos volums tenen l’encert de facilitar la lectura de les obres principals de Carles Hac Mor, especialment pel fet que les edicions originals són introbables. Es perd el que significava tenir a les mans aquelles plaquetes singulars, de formats diversos, però es guanya en la comparativa de tenir els textos aplegats. Per un literat, encara que sigui antiliterat, les antologies són l’eina principal.

Editats aquests dos volums, i reconegut ja el seu paper com a escriptor alçurat de la literatura catalana, resta pendent entendre la seva obra com una categoria artística. La retrospectiva no és una paraula a desestimar, pel fet que es manifestà en diverses èpoques de la seva vida, i de manera polimòrfica... com artista conceptual, i expandidor de la poesia a la performance i la parateatralitat. Després hi ha la necessitat de mitificar-lo com artista genial, en paral·lel al camí dels seus dos homònims: l’Àngel Jové i Benet Rossell. Un exemple notori és la mostra que li va dedicar la Sala Gòtica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs amb els seus treballs fets amb Ferran Garcia Sevilla.

A Lleida va publicar quasi bé sempre amb Pagès Editors. A més de la primera antologia l’Epítom infra nu o no: Ombres de poemes de Marcel Duchamp coescrit amb Esther Xargay el 1997, i Regoc del 2009. La Diputació de Lleida va editar-li també De Franja Pur, una autèntica joia, producte de la relació mantinguda amb Benet Rossell i l’Àngel Jové en el seu pelegrinatge per terres d’Almatret.

Però ¿és Carles Hac Mor un artista o un poeta? La solució va donar-la David Ymbernon en aquella jornada de La Panera. Aquest bon amic del Carles Hac Mor va treure d’una bossa una capsa de llet i una capsa de suc de taronja, hermèticament tancades. Llavors va obrir els taps davant del públic i va buidar el contingut dels productes en dos gots transparents. De la capsa de llet va sortir llavors suc de taronja. Va repetir l’escena amb la capsa de suc de taronja, i el got s’omplia de llet. És això: Poesia i Art brollen amb equívoc.