AREMI, una Escola de valors

L’altre dia vaig tenir la sort de poder visitar l’Escola i el Centre Ocupacional de l’associació lleidatana AREMI, on estudien i treballen persones afectades per diferents graus de paràlisi cerebral o pateixen altres discapacitats físiques. Vaig conèixer el gran nombre de professionals que hi treballen: professores, fisioterapeutes, metgessa, assistents, monitors/res, auxiliars... que diàriament ofereixen infinites atencions i preparen nombroses i diverses activitats de les quals gaudeixen els nens i nenes de l’Escola i els adults del Centre Ocupacional.

La visita se’m va fer curta, sobretot perquè durant tota l’estada em van acompanyar la presidenta de l’associació, Mercè Batlle, la seva responsable de comunicació, Elisenda Ros, i la directora tècnica del Centre Ocupacional, Vanessa Olaya, les quals, a mesura que entràvem en les diferents sales, em presentaven cadascun dels amabilíssims professionals que hi treballaven i, també, els sorpresos alumnes, que tan bon punt em veien em volien mostrar les seves habilitats i capacitats. Ah, i també vaig tenir d’amfitrió l’Enric Agustí, un noi granjolí amb qui m’uneix una gran amistat, que de ben petit va poder rebre part de la seva formació en aquesta escola i que ara n’és un usuari avantatjat com a dissenyador gràfic al Centre Ocupacional. Quin crac, l’Enric!

Al sortir vaig quedar amb un amic per dinar. Impactat com estava per la recent visita, vaig justificar la meva satisfacció i positivisme perquè l’organització de la 10a edició de la Marxa Senderista del Baix Segre, que celebrem el proper 11 de març a la Granja d’Escarp, havia decidit que seria una marxa solidària i donaria 1 € de cada inscripció per col·laborar en un projecte de l’associació AREMI. I que la direcció de l’associació m’havia confirmat que dedicarien tots aquests ajuts a adquirir una banyera per poder oferir, als alumnes i usuaris, sessions d’hidroteràpia. I que la tarda del diumenge 25 de febrer, la Banda Municipal de Lleida oferiria un concert solidari a l’Auditori Enric Granados per recollir fons per a aquest mateix projecte. I que... De sobte, vaig adonar-me que la meva exultant eufòria, que em duia a anar enumerant al meu amic les bondats de totes aquestes iniciatives desinteressades, s’anava diluint: a mesura que deixava enrere la visita a AREMI i prenia una perspectiva més àmplia de tot plegat, m’envaïa una pregunta reiterativa: per què dediquem tant de temps a intentar aconseguir béns materials o a assolir fites que molts cops estan buides de continguts, quan podríem destinar una ínfima part d’aquest temps a ajudar i col·laborar en el benestar de persones realment necessitades, que ens poden aportar tanta satisfacció personal?

Molts cops ens excusem que tot el que ens passa és inevitable perquè vivim en una societat capitalista i materialista que ens obliga a la competitivitat contínua i ens promet arribar a una felicitat fictícia únicament basada en el consum immediat. Una societat deshumanitzada, que no deixa lloc a valors tan essencials com l’esforç, la humilitat, el respecte, la generositat, la solidaritat... Una societat que amaga sibil·linament realitats tan quotidianes com l’atenció a les persones amb discapacitats i evita que es desperti el nostre vessant més humà i ens faci aflorar una veritat vergonyant i incòmoda: aquesta és la societat que hem triat, i depèn de nosaltres canviar-ne l’escala de valors.

Un bon punt de partida que ens podem proposar, dins els nostres àmbits d’influència, és facilitar i aconseguir que entitats o associacions com la lleidatana AREMI tinguin el ressò que es mereixen i col·laborar activament perquè els seus projectes solidaris esdevinguin una realitat ben aviat.

Som moltes les administracions, entitats, clubs i particulars que cada cop n’estem agafant més consciència i participem activament intentant millorar el benestar d’aquests col·lectius més necessitats. I, sense demanar-ho, tenim un retorn que ens omple d’orgull i satisfacció: la seva rialla de complicitat.