Digueu-li transfuguisme

Fa pocs dies, Àngel Ros ens va sorprendre amb un acord pel qual incorporava al seu equip de govern una regidora trànsfuga. Tot i que, tant ell com la regidora, es negaven a utilitzar aquesta terminologia. S’hi negaven perquè tots eren –som– conscients que és una mala praxi política i perquè el PSOE va firmar fa uns anys un acord contra el transfuguisme en el món local. Però no és gens estrany que Ros incorri en una mala praxi, ja ho ha fet altres cops. Per exemple, firmar o anunciar acords com a alcalde en campanya electoral, com és l’anunci –com a alcalde, no com a candidat– que la Paeria comprava l’edifici de la farinera La Meta (i per cert que ja he perdut el compte dels cops més que ho ha anunciat). Negar o dificultar que regidors de l’oposició tinguem accés a la informació. Instrumentalitzar la llengua per mantenir el seu càrrec i el d’alguns altres. Fer un tracte desigual als empresaris de la ciutat en contractació i compra de béns i serveis o en l’observança del compliment de les ordenances. Fer despeses de difícil justificació en difusió i propaganda... I més exemples que podríem citar. Són il·legalitats? Majoritàriament, no. Però sí comportaments impropis. Tampoc no és estrany que no respecti un acord, també ho ha fet altres cops. Acords amb associacions i entitats, amb col·lectius, amb grups polítics... Al nostre grup municipal tenim ben present l’incompliment de l’acord per a l’aprovació dels pressupostos 2016. Mostra fefaent que, per a Ros, la paraula donada no té valor. O, dit d’una altra manera, té valor el que li és donar-la, la paraula. Vull dir que allò important no és Què, sinó Per a què: l’important no és complir el compromís, sinó aconseguir suports per així poder fer el que interessa. Malgrat tot, encara que donéssim per bo que el que va passar fa poc a la Paeria no té el nom de transfuguisme, continuaria sent una mala praxi i un incompliment de l’acord de partits. O és que ho podem donar per acceptable? Algú que és regidor o regidora ho és en virtut de la seua inclusió en una llista electoral. Si aquell algú marxa de la llista electoral, hauria de deixar el càrrec, perquè la ciutadania va votar la llista, no a ella o a ell. Si aquell algú dóna suport a l’alcalde, li està donant el suport d’uns vots que no havia obtingut a les eleccions. Així que l’alcalde –Àngel Ros– s’apropia doblement de coses que no li corresponen: el suport d’una regidora que abans no tenia i de la part proporcional de vots que resta al grup municipal afectat. Uns 1.500

vots. És allò de guanyar als despatxos el que no va ser capaç de guanyar a les urnes. Amb tot, ningú amb una mica de criteri no pot acceptar que això no sigui un cas de transfuguisme. Per molt que vulguin adduir que la regidora que ha abandonat la llista amb la qual va entrar a l’Ajuntament simplement ha passat a ser no adscrita i no ha propiciat cap canvi d’alcaldia. Que el seu partit va ser soci del PSC-PSOE a les llistes al Parlament? Eren unes altres eleccions. I aquell partit no es va presentar a les municipals. Així que prou de manipular, d’alterar el nom de les coses, prou d’amagar l’apropiació d’una acta de regidora al darrere d’un eufemisme. En una cançó de Joaquín Sabina, un lladregot atraca el cantant etzibant-li “subvencióname unos picos”. Un eufemisme bastant més poètic i més aparent que el de Ros. Et roben igualment la cartera, però amb gràcia. En política, les actituds ètiques són molt importants. No s’exerceix un càrrec públic per treure’n profit personal, o no hauria de ser així, sinó per estar al servei de la gent. Així que el relativisme moral amb què es mouen alguns càrrecs públics és inacceptable. El paper del governant no és només gestionar i buscar l’eficiència i la utilitat per damunt de tot, perquè aleshores es perd la referència del bé comú i la de l’honorabilitat i el rigor en l’exercici del càrrec. Aspectes com aquests que, si són importants en la política en general, ho són més en la política local. Altrament, s’esvaeixen els principis ètics de la política alhora que la dimensió democràtica i transformadora de l’Administració pública, en el nostre cas la Paeria. Foragitem, doncs, les males praxis del nostre Ajuntament, senyor Ros. No posem Lleida, altre cop, en evidència. Ja n’hi ha prou amb passar vergonya per altres coses, com ara els carrers amb noms franquistes.