El POUM ha de pensar en el benestar de la gent de Lleida

Aquests dies hauran sentit parlar molt del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), el principal instrument de planejament urbanístic d’un municipi. Ordena el territori planejant, definint el model d’utilització del sòl, en definitiva el model de ciutat. El POUM és essencial per a la vida de les persones perquè determina qüestions com les zones verdes, les vies de comunicació principals, els equipaments i els serveis comunitaris més importants. Classifica el sòl en funció del seu destí urbanístic bàsic, així com amb el corresponent règim jurídic, i totes les previsions van acompanyades d’un programa per 20 anys.

Presentat el POUM, queda palès que és una eina cabdal per al desenvolupament i el futur de Lleida i, per tant, necessita el màxim consens possible. Un instrument de planificació que afecta l’activitat econòmica, la mobilitat, el desenvolupament urbà en interacció i diàleg amb l’entorn natural ha de buscar sempre consensos polítics amplis, també amb tots els agents de la ciutat. Perquè el futur de Lleida l’hem de construir entre totes i tots, els que governen ara i els que ho faran en els propers anys.

Un POUM que afavoreix grans inversors i constructores. Ras i curt, el POUM que ens presenta l’equip de govern no ens agrada perquè està pensat per afavorir els interessos d’alguns grans inversors i constructores i va en detriment de l’interès general de la ciutat. El PSC i els seus socis volen aprovar un POUM que no aporta millores en el desenvolupament a llarg termini del traçat urbà i rural del municipi i que fins i tot suposa un greu retrocés respecte al POUM aprovat el 1995 pel que fa a l’estructuració dels nous sectors urbans i a la qualitat de vida de les persones. La proposta d’Àngel Ros també es planteja en contra de l’interès general i de la sostenibilitat de l’economia i el sector comercial i logístic de la ciutat.

Cal que el POUM defineixi un creixement ordenat de la trama urbana, també des d’un punt de vista social, des de les primeres fases del nou creixement urbà. L’actual proposta no atén les necessitats d’habitatge de la ciutat, ja que preveu uns percentatges d’habitatge protegit als mínims legals en els sectors que primer es desenvoluparan. Tan sols incrementa el percentatge d’habitatge de protecció oficial en els sectors que acabaran sent extraradis de la futura ciutat.

Per garantir el dret a una vivenda cal anar molt més enllà de l’1% en habitatge públic

Cal apostar decididament per l’habitatge protegit en les primeres fases de creixement i utilitzar tots els instruments que ens permet el nou ordenament urbà per augmentar estratègicament el parc d’habitatge públic, que actualment no arriba ni a l’1 per cent, com a eina de control i gestió del preu de l’habitatge. No podem seguir defugint la responsabilitat de garantir el dret a un l’habitatge digne a tots els ciutadans, i el POUM és una eina perfecta per fer-ho possible. Situar-nos en el 15% de parc públic d’habitatge al 2025 ha de ser un objectiu ineludible per a totes les forces polítiques. Per al Comú de Lleida és una prioritat.

La proposta que ens presenta l’actual equip de govern prioritza la implantació de grans centres comercials que es convertiran en un mur per al creixement ordenat de la trama urbana en els sectors que haurien de consolidar la ciutat. A més, suposa un greu perill per l’actual riquesa del sector comercial del municipi, amb l’eix comercial a l’aire lliure més llarg del sud d’Europa, tret característic de Lleida. Cal condicionar la creació de nous espais comercials a una consolidació efectiva dels nous barris i a un pla estratègic pensat per enfortir el teixit comercial, i evitar desmembrar-lo per afavorir interessos privats.

També en l’ordenació dels espais verds trobem greus i inexplicables mancances. La desaparició en la proposta del PSC dels tres grans parcs urbans previstos en el POUM del 1995 no té cap justificació i suposa una evident pèrdua de qualitat de vida en la Lleida del futur. És necessari tornar a definir en el planejament la xarxa de parcs urbans i estructurar les vialitats i el creixement urbà dels nous barris previstos al nord, est i oest de la ciutat. Deixar els nous sectors sense dibuixar i en mans de constructores ens portarà a un creixement caòtic irreversible de la futura trama urbana i dels seus espais verds. Està a les nostres mans llegar a les futures generacions una ciutat ordenada i amable, on gaudim de caminar, de l’espai públic i dels seus parcs urbans, amb el riu com a eix vertebrador.

L’Horta de Lleida, Sucs i Raimat, ha de ser l’altra gran aposta d’aquest POUM. Potenciar el nostre sector agrari, alhora que preservem el paisatge característic del municipi, ha de ser una prioritat. No podem permetre la consolidació de petites urbanitzacions que fracturaran encara més el territori. Cal ordenar les construccions no lligades a l’activitat agrària, i millorar paral·lelament la qualitat de vida i els habitatges de la nostra pagesia.

Vam treballar aquestes i moltes altres propostes en el Plenari de POUM obert a la ciutadania del febrer i hem parlat amb diversos agents socials de la ciutat. Seguim escoltant les aportacions de tothom, amb el convenciment que només amb el temps necessari, sense presses tenyides d’opacitat, podrem fer el millor POUM per a la nostra ciutat per impulsar la qualitat de vida, la millora de la mobilitat urbana i el desenvolupament econòmic del municipi.