L'EMU: legalitat, rigor i transparència

Sembla que la campanya per a les pròximes eleccions municipals ja ha començat. Bé, de fet estem en campanya permanent, però aquesta setmana s’ha disparat de nou l’atac sobre l’Empresa Municipal d’Urbanisme, amb una denúncia que ha realitzat el grup de Toni Postius. I sí, dic grup de Toni Postius perquè ja ni és CiU, ni és PdeCAT, ni és Junts per res… És una campanya individual que demostra, més que mai, l’absoluta soledat de qui es vol presentar com a alternativa al govern municipal.

Amb aquestes breus línies vull trametre al lector la meva total i absoluta tranquil·litat una vegada coneguts els fets i les dades de l’EMU sobre els quals es vol posar una ombra de dubte. La denúncia explicita que sorgeix d’analitzar i estudiar la documentació econòmica que obra en el Registre Mercantil relativa als balanços i comptes de pèrdues i guanys de l’empresa. Però el senyor Postius i els seus assessors barcelonins (és que no hi ha professionals a Lleida?) han oblidat llegir-se la Memòria dels Comptes en què s’explica cadascun dels fets i dels canvis que s’han produït en els comptes, realitzats amb total publicitat, transparència i, per descomptat, d’acord amb la llei.

La denúncia vol fer una utilització perversa de la nova taxació que es va realitzar dels solars de l’EMU. Mitjançant un concurs públic, el setembre de 2015, s’adjudica a una empresa externa, una nova valoració dels solars de titularitat EMU que, fins llavors, figuraven en el balanç d’acord amb el preu a què van ser adquirits. En el context actual de crisi econòmica, que afecta de manera important els valors dels terrenys, és necessari que les noves taxacions reflecteixin els nous valors dels solars. De fet, el mateix Sr. Postius ho havia proposat.

Sorprenentment, però, el Sr. Postius ens acusa d’haver alterat el resultat dels comptes anuals del 2014 en la presentació dels comptes del 2015 dient que hem tramès una imatge irreal i fictícia de la societat mercantil amb la intenció de donar, segons ell, l’aparença d’un menor impacte de la depreciació dels actius com a conseqüència de la taxació. Això és absolutament fals. L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes assenyala que els erros comptables han de reparar-se en l’exercici en què es detecten, i que reformular els comptes només es preveu quan aquests encara no estan aprovats. Si els comptes del 2014 no s’haguessin corregit en el moment de presentar els del 2015, la comparabilitat no hauria estat correcta. Aquesta és la fórmula prevista per la norma: recollir un canvi, com va ser la nova valoració d’actius que es va fer el 2015, amb la deguda explicació a la Memòria dels comptes. No haver-ho fet així hauria estat incorrecte.

Però el Sr. Postius, lluny de quedar-se satisfet, afegeix encara més barbaritats. Arriba a dir que, amb aquesta operació, l’EMU ha enganyat l’Ajuntament de Lleida perquè li concedís un préstec. Aquest regidor de la Paeria deu estar molt ocupat viatjant en AVE a Madrid per passar tota la setmana al Congrés dels Diputats. S’oblida que els comptes de l’EMU, a banda de ser auditats de manera externa, estan supervisats amb gran professionalitat per tècnics municipals de l’Ajuntament de Lleida i que l’expedient de l’operació de crèdit ha passat el tràmit de l’òrgan supervisor del Departament de Política Financera de la Generalitat de Catalunya que, després de revisar i estudiar tota la informació, és qui concedeix l’autorització de l’operació de préstec.

Diu, a més, el Sr. Postius que les revaloritzacions de l’EMU són completament improcedents. Al contrari. L’improcedent hauria estat no reflectir les noves valoracions dels solars en els comptes. Per tant, arribo a la trista conclusió que l’improcedent són tant ell com la seva denúncia, per la qual cosa els responsables de l’EMU emprendrem accions legals per danys i perjudicis a l’empresa i als gestors d’aquesta.

La campanya està servida, però a cop de titular i de denúncies infundades, dubto que el que es busqui és una Lleida millor. El joc brut, barroer i fer política d’atac els deixem en exclusiva al Sr. Postius. Són el seu únic patrimoni. Són la seva única capacitat. I si, per fer-hi front, hem d’anar als tribunals, hi anem, amb la cara ben alta, amb els comptes tan clars i transparents com per posar-los a disposició del Col·legi d’Economistes o de qualsevol empresa de Lleida que els vulgui consultar, estudiar i analitzar. Al cap i a la fi, són públics i no cal que ningú de Barcelona doni lliçons als professionals de Lleida sobre com fer estudis.