El POUM, eina bàsica per fer una Lleida il·lusionant

Des que l’equip de govern de la Paeria va presentar-nos el projecte per al proper Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), que pretenen aprovar en el que queda de mandat i que ha de substituir el que està vigent des del 1995, hem estat analitzant-lo, estudiant-lo a fons i elaborant propostes que millorin aquells aspectes que considerem que haurien de ser diferents per al bé de la ciutat, pensant que en marcarà el desenvolupament en els propers quinze anys. Ens hauria agradat que el procés de redacció d’aquest projecte s’hagués abordat des del començament mitjançant el diàleg amb els grups municipals i amb la societat lleidatana. Però l’equip socialista ha fet les coses a la seva manera i ara estem en la fase d’intentar fer-los veure que, en alguns aspectes molt rellevants, aquest POUM no és el que necessita la ciutat per mirar al futur amb il·lusió.

En aquests tres mesos, ens hem reunit amb entitats, amb col·lectius professionals, amb associacions veïnals i amb tothom que tingués ganes de fer aportacions a aquest document transcendental amb la voluntat d’explicar el nostre model i d’escoltar i incorporar tot allò que pugui millorar-lo. He d’agrair la participació i la col·laboració de tota aquesta gent, que ens ha permès arrodonir el conjunt de propostes que portarem la setmana que ve a la comissió extraordinària d’urbanisme prèvia al ple del dia 25, on es votarà l’aprovació inicial del POUM. El conjunt de més de cinquanta propostes que fem perquè modifiquin el plantejament inicial que ens presenta l’equip de govern abasten des de com creiem que han de créixer els barris fins a com ha d’envellir la ciutat, passant per donar solució als problemes actuals i futurs de mobilitat a la ciutat, o per definir el model comercial que volem.

En el camp de la mobilitat, per exemple, tenim plantejats problemes com els col·lapses de circulació constants a l’entrada a la ciutat per la carretera d’Osca, o com resolem l’accés a la Copa d’Or, o com reorganitzem el trànsit a la plaça d’Espanya. Tot plegat obliga a fer un autèntic pla de mobilitat que abordi la qüestió en el seu conjunt, reptes presents i futurs. També ens sembla imprescindible fer una xarxa d’aparcaments dissuasius a les entrades de la ciutat que estiguin connectats amb la xarxa de transport públic per reduir la quantitat de vehicles particulars que circulen i aparquen al centre.

Pel que fa al model comercial, la nostra aposta passa pel desenvolupament prioritari del Pla de l’Estació abans d’abordar noves zones comercials que, en qualsevol cas, haurien de defugir la concentració de tota l’oferta en una sola àrea com Torre Salses. Entenem que una distribució d’aquests equipaments comercials mitjans en diferents zones contribuiria també a potenciar el dinamisme dels diferents barris. A cada barri hi ha d’haver de tot.

Un altre aspecte que cal abordar seriosament és el de l’envelliment de l’habitatge a la ciutat. Mentre que el projecte de POUM posa el focus majoritàriament en el centre històric, nosaltres diem que els diferents barris ja tenen, cadascun, el seu centre històric amb edificis de més de seixanta anys que ens reclamen posar l’atenció en la rehabilitació i la conservació com una de les prioritats de futur. I si, a més, volem una ciutat més habitable, més amable i que convidi que els lleidatans la puguem gaudir en el nostre temps d’esbarjo, hem d’afrontar que les zones verdes que es planifiquen compleixin amb la seva funció i no siguin, com passa en massa ocasions, places dures de formigó o rajoles. D’exemples, per desgràcia, en tenim molts. Des de la plaça de Sant Joan, passant pels aparcaments del Camp d’Esports o el Barris Nord. Tots aquests espais estan considerats zones verdes al POUM del 1995.

Presentarem les nostres 52 propostes amb voluntat de negociar fins a l’últim minut amb tots els grups municipals perquè entenem que el POUM ha de ser una eina el més transversal i consensuada possible per dissenyar la Lleida il·lusionant que imaginem per al futur.