Olga L. Pijoan

El Museu Comarcal de l’Urgell se suma a la iniciativa On són les dones targarines?, que homenatja set dones de la localitat, mestres, llevadores, poetes, llibreteres, locutores i una artista, Olga L. Pijoan, que va néixer a Tàrrega el 1952 i va morir molt jove, el 1997, a Nicaragua.

No és la primera vegada que Tàrrega recorda la seva artista conceptual i el mateix Museu va acollir a l’Embarrat una exposició sobre els dos artistes de la idea de l’Urgell, ella i el poeta visual agramuntí Guillem Viladot. Quan es parla d’artistes targarins es pensava sempre en Jaume i Josep Minguell, o en Lluís Trepat, però ara cada vegada pren més força i interès el treball ocult de l’Olga L. Pijoan.

El seu activisme va tenir una presència artística activa a l’era conceptual que es pot delimitar entre els anys 1972 i 1976. En aquest període va participar en la Segona Mostra d’Art Jove de Granollers (1972) amb l’obra Ballarina, a l’acció 1219 a Vilanova de la Roca, amb l’obra Cel sobre 1219 m3? i a la Primera Mostra d’Art de l’Hospitalet (1972) amb el treball Els límits del paper.

Totes aquestes accions tenien un punt de fragilitat i d’obra efímera, molt desmitificadora de la idea del mercat i de l’artista com a creador de bellesa. Per ella i els seus companys de generació l’art era una extensió de la vida i qualsevol gest, qualsevol intencionalitat, era ja una obra d’art.

L’any 1973 va concórrer a Informació d’art concepte 1973 a Banyoles amb l’obra Hoja cortada en diez trozos y vuelta a componer, a Informació sobre la realitat a la Sala de l’Associació del personal de La Caixa de Pensions, a TRA-73 del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, amb les accions Llengua, Herba i Ordenació, i va signar també el Document resposta a Tàpies i va participar en el Cicle de ponències de l’Institut Alemany de Cultura amb una ponència, Art i ús, signada amb Carles Pazos, Manuel Trallero i Lluís Utrilla.

L’any 1974 torna a participar amb la ponència esmentada a Nuevos comportamientos artísticos a l’Institut Alemany de Madrid i participa en la mostra del FAD Nuevas tendencias en el arte. La seva mostra més personal va ser la presència al cicle Què fer?, de la Sala Vinçon de Barcelona, on fa l’acció Repòs.

Si repassem totes aquestes fites referenciades, ens situem en plena centralitat dels artistes catalans conceptuals.

La Sala de La Caixa que coordinava Lluís Utrilla, les mostres de l’Hospitalet, l’Institut Alemany de Barcelona i Madrid, Banyoles o la Sala Vinçon varen ser els espais dels conceptuals, on també participava l’Àngel Jové. Hi havia el convenciment que no només calien uns nous comportaments artístics, sinó també uns espais alternatius, que ara diríem emergents.

La seva obra era simplement activa. Algunes de les obres que va realitzar perduren ara a través d’imatges fotogràfiques, com a Llengua, que va exposar al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, on es limitava a aturar una acció de doblegar la llengua amb habilitat i reproduir pas a pas l’acció. O quan amb el mateix procediment es vestia i desvestia com a passos d’una acció.

En aquest sentit, Olga L. Pijoan resulta paral·lela en el temps a l’Esther Ferrer, a qui ara dediquen els grans museus retrospectives, com a gran artista de l’acció poètica que és. Perquè nosaltres tenim també una recuperada artista de l’acció.

Després d’aquest període, Olga L. Pijoan es va traslladar a Nicaragua, on va morir als quaranta-cinc anys.