Del POUM del 155 a un POUM de tothom

Durant la meva intervenció al ple extraordinari d’aquest dimecres en què es debatia l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que ha de definir les línies de creixement de la ciutat en els propers anys, vaig dir que desitjava que durant el període d’al·legacions que s’obre ara poguéssim convertir el POUM del 155 en un veritable POUM de la ciutat, de tothom. En vaig dir el POUM del 155 perquè l’equip de govern només ha tingut vocació de negociar-lo amb els seus socis habituals, amb Ciutadans i amb el PP, els mateixos que diuen que la violència policial de l’1 d’octubre va ser justa; que destituir un govern democràtic amb un cop d’estat constitucional és desitjable, o que tenir presos polítics i exiliats en democràcia és una situació absolutament normal a l’Europa del segle XXI.

L’equip de govern ens ha dit: “Aquí teniu el nostre POUM. Si us agrada, voteu-lo a favor i si no, ens és igual perquè ja tenim els vots que ens fan falta.” Ens ha presentat un POUM per deixar-nos-el com a herència, ara que s’adonen que el temps d’Àngel Ros com a alcalde de Lleida s’esgota. D’alguna manera, el que es vol amb aquest POUM és que aquells que prenguem el relleu a la Paeria –si els lleidatans i lleidatanes ens donen la seva confiança–haguem de governar-la seguint el llibre d’instruccions que ens deixin escrit. Volen que Àngel Ros continuï decidint com ha de ser Lleida quinze anys més, encara que al maig de l’any que ve els lleidatans decideixin jubilar-lo.

Des del grup municipal del PDeCAT i Unió, hem reclamat diàleg i consens des del minut zero i ho hem fet de forma reiterada. Ens hem ofert a treballar plegats amb l’equip de govern, amb la resta de grups polítics i al costat de tots els agents socials i ciutadans que hi tinguessin res a dir, però l’equip d’Àngel Ros ha preferit tirar pel dret. Creiem que el POUM no només ha de tenir la majoria política, sinó també una clara majoria social. En aquest sentit, hem trobat a faltar que, com es va fer amb el POUM de 1995, s’obrís una Oficina del POUM per treballar i debatre amb tothom. Malgrat tot, perquè som tossudament responsables, hem presentat una cinquantena de propostes que tampoc no han tingut cap receptivitat. Ens diuen que hi ha coses que si s’acceptessin posarien en qüestió tot el model de ciutat que hi ha al darrere del seu POUM i que n’hi ha d’altres que ja estan incorporades. D’aquest segon grup, tot i que ens diuen que hi són, quan llegim la lletra petita resulta que diu tot el contrari.

Aquest POUM s’ha fet tan de pressa i corrents, que encara està incomplet. Hi falta documentació imprescindible. Arriba a l’absurd de definir un model comercial que privilegia l’àrea de Torre Salses, sense esperar a tenir abans a les mans el resultat del Pla Estratègic del Comerç de Lleida, que hauria de definir precisament el model. Però és que es proposen coses tan estranyes –i a més ens diuen que són innegociables– com decidir que s’han de rebaixar les alçades de desenes d’edificis ja construïts en àrees molt àmplies de la ciutat. I ho fan sense tenir en compte el perjudici que causa això en els propietaris d’aquests immobles que, quan van construir, ho van fer conforme a les normes vigents. El PSC, de la mà de Ciutadans, el PP i una regidora trànsfuga creuen que en tenen prou per imposar la seva visió de la ciutat i per deixar-ho tot “atado y bien atado” per quan ja no tinguin el poder municipal. Però tot i amb això, no ens rendim. Ara hi ha dos mesos d’al·legacions. Els aprofitarem. No deixarem d’insistir i treballar per al futur de la ciutat perquè creiem que podem fer molta feina per construir un futur il·lusionant i perquè creiem que Lleida es mereix una altra cosa. Encara tenim l’esperança de poder convertir el POUM del 155 en el POUM de tothom.