Ara ens toca a nosaltres

En aquest 1 de Maig, Dia Internacional del Treball, CCOO i UGT animem a la participació de les treballadores i treballadors per lluitar contra la precarietat i la desigualtat laboral, agreujades pels anys de crisi econòmica, per les reformes laborals i per les polítiques d’austeritat imposades pels successius governs des dels inicis de la crisi, el 2008, i que tot i la recuperació econòmica segueixen augmentant.

#AraEnsTocaaNosaltres

La devaluació salarial i la precarització de les condicions de treball, promogudes per la reforma laboral, fomenten una recuperació basada en un repartiment desigual de la riquesa i aposten per un model de creixement assentat en activitats poc productives. Això es reflecteix en un mercat de treball caracteritzat per:

• Nou de cada deu contractes realitzats són temporals. I la durada mitjana d’aquests contractes temporals és cada vegada menor: un de cada quatre dura menys d’una setmana.

• La rotació laboral, tant entre l’ocupació temporal com entre la indefinida, ha augmentat amb la crisi i s’ha accelerat després de la reforma laboral del 2012.

• La contractació a temps parcial, majoritàriament involuntària, ha guanyat pes en aquests últims anys. A més, el 74% de l’ocupació a temps parcial és per a les dones (aquest és un dels culpables de la bretxa salarial de gènere).

• La major part de l’ocupació generada s’ubica en activitats de baix contingut tecnològic (91%) i només el 9% recau en branques d’indústria i en els serveis de contingut tecnològic mitjà i alt.

• Baixa l’atur, però la xifra de persones desocupades continua entorn del mig milió de persones. L’atur de llarga durada –més d’un any sense feina– ja afecta la meitat de les persones aturades.

• Els nivells de protecció contra la desocupació segueixen en mínims. La taxa de desprotecció ascendeix gairebé al 70%.

• Ha augmentat la sinistralitat laboral. A Catalunya, durant el 2017, han mort 54 treballadors i treballadores en accidents de treball durant la jornada, als quals cal sumar-ne 24 més durant el desplaçament a la feina. A més, respecte als accidents i a les malalties professionals, el Govern vol legislar per donar més prerrogatives legals a les mútues fomentant la subdeclaració d’accidents i retallant la necessària atenció dels accidentats i la recuperació dels malalts. I hi ha una gran quantitat de malalties d’origen professional no declarades.

• L’organització empresarial es transforma per maximitzar el benefici a costa dels drets laborals: des de l’expansió de les empreses multiserveis amb salaris mínims i màxima precarietat contractual, passant per les falses cooperatives de treballadors associats fins al recent fenomen de les plataformes digitals que neguen el caràcter laboral de la relació de treball i els drets laborals bàsics als seus treballadors i treballadores.

• S’estan implantant fórmules abusives d’organitzar el temps de treball amb total discrecionalitat empresarial i amb allargaments de jornada que ni es retribueixen ni es compensen.

• Les dones van deixar de percebre 6.568 € euros a l’any, en relació als salaris dels homes.

• És inacceptable que el Govern, en el seu projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2018, redueixi de 200 a 80 milions la partida pressupostària per combatre la violència de gènere, la qual cosa expressa amb cruesa l’escassa voluntat de l’Executiu per posar punt final a les violències masclistes.

• L’acció en matèria de conciliació i corresponsabilitat, amb mesures d’ampliació de permisos i llicències o reducció fiscal, és molt limitada i no respon a la necessitat d’obrir el debat sobre la igualtat real i efectiva.

• La infravaloració de les tasques i les ocupacions feminitzades aprofundeixen en la desprotecció i en la discriminació. És essencial la dignificació de l’ocupació domèstica, la seva equiparació laboral i la ratificació del Conveni 189 de l’OIT.

La negociació col·lectiva es troba encotillada per les mesures regressives adoptades per les reformes laborals i per l’actitud de patronals i empreses que es resisteixen a revertir sobre les treballadores i treballadors els efectes positius del creixement de l’economia. Una mostra d’aquesta conducta empresarial va ser la impossibilitat de pactar l’increment salarial per al 2017 en el marc del llavors vigent Acord interprofessional per a l’ocupació i la negociació col·lectiva i les grans dificultats per avançar en les negociacions actuals al voltant d’un nou acord per al 2018 i per als anys posteriors. UGT i CCOO exigim, perquè és de justícia, que en aquesta etapa de recuperació econòmica la negociació col·lectiva reflecteixi una millora substancial dels salaris en general i dels més baixos en particular, amb una clàusula de garantia per protegir l’increment pactat d’augments excessius dels preus dels productes de consum i amb un increment dels compromisos empresarials en relació amb l’estabilitat i la qualitat de l’ocupació, la reducció de les desigualtats, la protecció de la salut i la inversió productiva. És urgent redistribuir la riquesa per reduir la bretxa de la desigualtat i afavorir que col·lectius com dones i joves millorin el seu poder adquisitiu.

CCOO i UGT considerem imprescindible derogar els aspectes regressius de les reformes laborals.

UGT i CCOO ens proposem llançar una creixent mobilització laboral i social, que obligui els poders públics i les patronals a reconèixer i impulsar la negociació col·lectiva i a crear ocupació de qualitat. No oblidem que vora 400 sindicalistes segueixen encausats o condemnats simplement per manifestar-se o per participar en un piquet informatiu, per defensar els interessos dels treballadors i treballadores. Exigim la seva absolució i la derogació immediata de la llei mordassa perquè des de la seva imposició s’ha perdut qualitat democràtica i llibertats. Cal descriminalitzar el dret de vaga i de manifestació.

Malgrat la celebració de noves eleccions el passat 21 de desembre del 2017, forçades per part del Govern espanyol en aplicació de l’article 155, i l’elecció d’un nou Parlament, que va obrir la XII Legislatura, no ha elegit encara president de la Generalitat de Catalunya ni constituït un nou govern que pugui exercir de forma plena les seves competències i restablir el normal funcionament de totes les institucions de la Generalitat de Catalunya.

És necessari fer-ho de forma urgent perquè la societat catalana té reptes i problemes socials, especialment la creixent desigualtat que han de ser abordats perquè no perdurin en el temps. Les institucions són necessàries per garantir drets, per això emplacem les institucions i organitzacions polítiques i socials a establir ponts d’entesa des del respecte a la diversitat i pluralitat de la societat catalana.

Ara ens toca a nosaltres!

Reclama els teus drets!

Mobilitza’t!