31 de Maig, Dia Mundial sense Tabac 2018

El consum de tabac,

encara que sigui en poca quantitat, representa un greu factor de risc de morbiditat i de mortalitat. La taxa de mortalitat de les persones que fumen un paquet de cigarrets diaris és més del doble de les que no fumen i la seva esperança de vida és de 10 anys menor. Si no abandonen el seu consum, almenys la meitat de les persones fumadores moriran prematurament per malalties ocasionades pel tabac.

Deixar de fumar disminueix el risc des dels primers dies; 10 anys després de deixar-ho, la taxa de mortalitat es torna molt similar a la dels que mai han fumat. Deixar de fumar és beneficiós a qualsevol edat. Cada any, des de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) s’estableixen un seguit d’activitats adreçades a la reflexió de tan contradictòria conducta que esdevé una important dependència física i conductual. Aquest any el tema proposat per l’OMS és Tabac i Cardiopaties. El consum de tabac és la principal causa de malaltia cardiovascular. No només posa en risc la salut de les persones fumadores, també la de les persones no fumadores passives. El risc coronari s’incrementa notablement fins i tot amb baixes exposicions de fum: fumar només una o dues cigarretes diàries dupliquen el risc cardiovascular.

El consum de tabac és la segona causa de malaltia cardiovascular, després de la hipertensió arterial i, de llarg, la primera causa d’infart agut de miocardi per sota dels 45 anys. L’epidèmia mundial de tabac causa cada any més de 7 milions de defuncions, 900.000 de les quals corresponen a persones no fumadores que respiren fum de tabac aliè. Prop del 80% de les més de 1.000 milions de persones fumadores viuen en països d’ingressos mitjans i baixos, que són els qui suporten la càrrega més gran de malaltia relacionada amb aquest producte. Des de la mateixa OMS es proposen un seguit de mesures per a reduir el consum de tabac i protegir les persones. Mesures que els governs i institucions haurien de promocionar i aplicar:

– Vigilar el consum de tabac i aplicar polítiques preventives.

– Protegir a la població de l’exposició al fum del tabac prohibint el seu consum en els espais públics tancats, els llocs de treball i els transports públics.

– Oferir suport a la dependència generada pel tabac mitjançant ajudes generalitzades a totes les persones fumadores i amb cobertura de costos, que incloguin un breu assessorament ofert personal sanitari i línies telefòniques d’ajuda sense cap despesa per les persones afectades.

– Advertir dels perills del tabac utilitzant un empaquetat neutre/normalitzat i/o grans advertències sanitàries gràfiques en tots els paquets de tabac, i portar a terme campanyes eficaces en els mitjans de comunicació per advertir a la població dels danys que causa el consum de tabac i l’exposició al fum del tabac aliè.

– Prohibir qualsevol forma de publicitat, promoció i patrocini del tabac.

– Augmentar els impostos als productes de tabac i fer que siguin menys assequibles.

És molt encara el treball a fer. Malgrat les antigues i contundents evidències de les seves conseqüències el consum de tabac gaudeix d’una contradictòria acceptació en la nostra societat: com és que un producte d’elevat consum no contingui un prospecte amb els danys que provoca? Com és possible que no s’informi en l’empaquetatge els més de 4.000 components químics que conté? Com és possible dispensar lliurement un producte que conté nicotina fora d’un establiment sanitari? Com és possible que els tractaments farmacològics de deshabituació del tabac no siguin finançats pel Sistema Nacional de Salut, com sí que ho estan per a les altres dependències? Per què no s’ofereix formació específica en tècniques de deshabituació en escoles i facultats de l’àmbit mèdic i sanitari? El mateix tabac és en si mateix una droga peculiar: perjudica de manera important a qui el consumeix, tard o d’hora. Des de la Xarxa de prevenció del tabaquisme de Lleida ens impliquem en aquesta lluita. La salut de les persones ens obliga a la mobilització. Per aquest motiu, hem participat de manera activa en les activitats previstes per a la XIX Setmana Sense Fum, dels dies 25 a 31 de maig. Fer que fumar esdevingui una conducta oblidada ens implica a tots. Els més joves han de poder gaudir d’un món el menys contaminat possible, almenys d’aquelles accions en què les persones en som del tot responsables.