El teu compromís millora el món

Aquesta setmana les Càritas Diocesanes hem fet la presentació de la nostra memòria de l’any 2017. Al marge de les xifres, ens reafirmem en el fet que la pobresa a casa nostra s’ha intensificat i cronificat per a moltes persones i famílies. Els nivells de privació material són més elevats que en altres moments del passat similars als d’ara, des d’una perspectiva econòmica i social. Aquesta circumstància ens ha de fer pensar molt i de forma continuada. No podem tractar-la com una qüestió més, sinó com una qüestió prioritària.

Per als cristians, que en aquest moments celebrem la festivitat de Corpus i que volem fer molt més present la figura de Jesús de Natzaret en les nostres vides i en la nostra societat, el nostre interès i la nostra preocupació per les persones més febles i més vulnerables –les seves preferides– ha de ser la base del nostre compromís personal. A Càritas amb el lema dels anys 2017 i 2018, que és El teu compromís millora el món, volem donar testimoniatge, mitjançant les nostres accions, d’aquest compromís. Tothom hi pot participar i pot implicar-se a favor dels més pobres, ja sigui mitjançant el seu treball,el voluntariat o les col·laboracions puntuals. Hem de fer del nostre interès pels més desafavorits una acció més de la nostra activitat diària. La sensibilització i conscienciació envers el problema que suposa per a moltes persones i famílies viure en situació de pobresa ha de ser un exercici diari en les nostres reflexions, pregàries i actuacions. Només amb la implicació de tothom podrem ajudar aquestes persones a millorar el seu estatus personal i social i viure de forma molt més digna.

En un moment en el qual els avenços tecnològics fan avançar els esdeveniments de forma més ràpida, l’exclusió té unes conseqüències molt més greus que abans, ja que la no-inclusió porta a viure molt més al marge dels estils de vida i de les oportunitats de les quals gaudeix la majoria de la població. Aquesta circumstància ajuda la intensificació i cronificació de la pobresa. Per tant, no es tracta únicament d’un problema econòmic, sinó integral de les persones. Restar exclòs/sa vol dir no només tenir dificultats per viure, des del punt de vista material, amb dificultats, sinó que vol dir no tenir oportunitats de disposar de les mateixes eines per desenvolupar-se com a persona, no poder portar una vida normal com la resta de les persones i no tenir opcions per millorar i sortir de la situació.

Val molt la pena valorar tot allò que tenim i ser conscients de les oportunitats que ens ofereix per viure de la manera que ho fem, molt satisfactòria per a la majoria. Fent aquest exercici podem prendre consciència del que significa no tenir totes les eines de les quals disposem, de les materials i les immaterials, per fer allò que volem i/o desitgem. Cal posar-se en el lloc dels altres, sobretot dels més necessitats i identificar-se amb ells. Jesús es va fer pobre entre els pobres. L’única manera de prendre veritable consciència de la seva situació per actuar.

Convido tothom que faci contínuament aquest exercici i que actuï en conseqüència. Sense el nostre compromís, el món no millorarà. Aquest és el nostre repte.