Se'ns esllavissa el país?

El nostre és un petit país de contrastos. Els set milions i mig de catalans que hi vivim som un poble privilegiat que en unes poques hores de desplaçament podem gaudir de relleus d’alta muntanya a platges mediterrànies. Però la peculiar combinació de climatologia i paisatge a Catalunya porta associats uns perills potencials pels seus habitants que es poden convertir en una situació de risc. Especialment quan es desconeixen les característiques i el comportament dels fenòmens geològics que poden activar-se en circumstàncies concretes. Durant aquesta primavera s’han produït aquestes circumstàncies concretes. Les continuades precipitacions, l’escolament d’aigua en superfície i les infiltracions derivades tenen una relació directa amb les esllavissades de terres i despreniments de roques que s’han produït en diferents punts del territori de Catalunya, i molt especialment a la xarxa viària. El balanç fins ara ha estat desastrós: dos víctimes mortals, prop d’una desena de ferits i elevats danys econòmics encara per quantificar.

Aquest fet que, sobre el paper, és de fàcil explicació assoleix una gran complexitat en la seva solució, en un país amb prop de nou-cents cinquanta municipis, alguns de situats en entorns rurals de població molt dispersa, amb partides pressupostàries disponibles molt limitades per les tasques de manteniment i gestió preventiva de la seva xarxa de carreteres locals, moltes de muntanya.

L’explicació tècnica d’aquest procés esdevé en tant que el terreny es manté en un límit entre forces estabilitzadores i forces desequilibradores. Les solucions d’estabilitat en els talussos de les vessants han de combinar procediments de disseny (alçada i inclinació) que s’adaptin de la millor forma possible a les característiques geotècniques pròpies del terreny. En el cas que ens ocupa aquest any, quan l’aigua ha entrat en l’equació s’han modificat les components estabilitzadores augmentant aquelles components que tendeixen al desequilibri.

El risc geològic estima la probabilitat de danys que es poden produir a causa d’un fenomen geològic. Per fer aquesta avaluació es té en compte, per una banda, la perillositat d’aquest procés geològic, a partir de la intensitat i de la freqüència en la qual històricament s’activa aquest fenomen natural i, per altra banda, els danys que es poden produir en base al grau d’exposició de població i infraestructures i la seva vulnerabilitat.

Aquest concepte estadístic fred, en el qual un despreniment de roques en una petita carretera d’àmbit local esdevé un fet aïllat, amb un grau d’exposició a les persones irrellevant, perd tot significat en el moment que dues persones tenen la desgràcia de perdre la vida passant per una carretera, com la que porta de Castell de Mur a Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), en el moment que s’activa aquest procés geològic natural.

A l’Observatori del GeoRisc, del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, estem treballant des del passat 2017 amb diferents entitats tècniques, administratives, professionals i socials en un estudi monogràfic sobre El risc de despreniments a la xarxa viària i ferroviària de Catalunya, que ens haurà de donar una fotografia actual d’aquesta problemàtica al nostre país i les recomanacions tècniques més apropiades que es poden proposar, amb el benentès que el risc zero no existeix.