Present i futur al mercat de Fleming

L’esperàvem i ja el tenim. És l’estudi, encarregat per l’ajuntament de Lleida a l’Institut Cerdà, en què es posa damunt la taula la diagnosi actual de la situació del Mercat de Fleming i s’acaba proposant models que en garanteixin la pervivència en un futur no llunyà. En essència, s’entrevista paradistes i persones clients i no clients del mercat; compara amb altres mercats; recull informació tècnica de la Paeria i planteja un primer escenari clar: Fleming és un mercat dels anys 80, renovat l’any 2009. L’estudi valora que el Mercat de Fleming està en una àrea comercial dinàmica i competitiva i que a més, disposa d’una zona d’aparcament soterrat de 31 places. A més, els mercats en general mantenen el valor afegit de ser espais de productes de qualitat, de tracte i servei personalitzats. S’hi sumen els àmbits de responsabilitat social i sostenibilitat actualment exigibles. De la seva banda, els operadors del mercat alerten de la necessitat de modernitzar les infraestructures del mercat i millorar les parades, la il·luminació i la promoció de l’equipament. En definitiva, l’estudi planteja diferents aspectes a tenir en compte. Primer, dibuixa un perfil de client molt determinat: dona, més gran de 65 anys i del barri, zona alta. Segon, descriu dos models distints d’operadors (interior i exterior del mercat). Tercer, convida a la remodelació del mercat en paral·lel a la renovació del model de gestió comercial, perquè els operadors es posin d’acord per encarar les futures i inevitables inversions, corresponsablement amb l’ajuntament. Quart, les persones consumidores avisen sobre debilitats a causa de no poder realitzar-hi la compra completa i sobre incompatibilitat horària, perquè el mercat obre de 8 a 14 hores. Igualment, s’apunta la necessitat de complementar l’oferta comercial amb atractius experiencials o bé buscar algun tipus de negoci que porti gent al mercat, no cal que sigui el model supermercat, estrictament. L’estudi del l’Institut Cerdà convida a pedalar de valent per tal que el Mercat de Fleming esdevingui atractiu per ell mateix. Canvia l’hàbit i la manera de comprar, l’estil de vida, les tendències demogràfiques... Per tant, el comerç electrònic, la compra a casa, els productes de 4a i 5a gamma han de ser valors imprescindibles per generar atractivitat.

Des del mercat, s’ha de bandejar la desmotivació i cal reconduir el model de gestió comercial grupal dels operadors de Fleming. L’estudi conclou que a partir de l’any 2020 el mercat s’obre a dos canvis transcendents: el nou model de l’oferta comercial i l’adequació de l’espai. Una aposta que quantifiquen en uns 3 milions d’euros que caldria sufragar de manera compartida entre l’ajuntament, és a dir, la ciutat, i els operadors presents i futurs del mercat.Tot plegat sosté un objectiu estratègic: les persones consumidores hauran de trobar al mercat de Fleming allò que ja coneixem com a experiència de compra, un concepte que supera les nocions de mercat tradicional, de producte esperable i de relació entre persona que ven i persona que compra. Ara toca continuar treballant i establir una via de diàleg constant amb els paradistes i operadors per determinar quins aposten per continuar vinculats a les concessions que el 2020 obren les portes d’un Mercat de Fleming reforçat. El mercat és i serà un equipament públic. Hem de trobar el punt d’equilibri que el faci essencial dins la trama comercial de la ciutat, però també viable pels operadors. És per això que m’atreveixo a oferir i a demanar la màxima implicació de totes les parts. Acabo amb el desig que no es perdi de vista que darrere qualsevol aposta no hi ha només el criteri d’unes sigles polítiques, perquè hem de prendre consciència que la renovació del Mercat de Fleming serà una aposta en ferm de la ciutat de Lleida o no serà.