És l'hora dels valors republicans!

El 14 de juliol, dia nacional de França, es commemora la presa de la Bastilla, data que per tradició es considera la fi de l’Antic Règim i que, de ben segur, no només marca el començament de la Revolució Francesa, sinó també l’inici de la revolució més important del segle XVIII a Europa i segurament al món. Liberté, égalité, fraternité ha esdevingut el lema oficial de la República Francesa i alhora ha marcat els valors fonamentals del republicanisme.

Avui a Catalunya el terme república s’ha normalitzat i ha constituït un dels valors centrals de la política catalana representant l’horitzó polític d’una part importantíssima d’aquest país, i ha arribat molt més enllà del que seria estrictament l’independentisme.

Aquest terme que constituïa un punt de trobada pels demòcrates catalans, i que ha estat defensat a ultrança per socialistes, esquerres i sindicalistes durant la primera part del segle XX, va caure en l’oblit per la grisor del franquisme. Des de la recuperació de la democràcia fins no fa gaire, la defensa i la construcció d’un discurs a favor de la independència i la República era realitzat gairebé en exclusiva per Esquerra Republicana de Catalunya, per a qual cosa rebia l’envestida de l’Estat, però també la incomprensió i la minorització de molts actors del país que podien compartir aquesta visió.

Com a exemple, podem recordar que el fet que Esquerra Republicana de Catalunya, tot i ser el partit del president de la Generalitat a l’exili Josep Tarradellas, va ser l’únic partit català que no es va poder presentar sota les seves sigles a les primeres eleccions democràtiques, ja que no va voler excloure el terme republicana del nom del partit; els encarregats de preparar el nou sistema polític volien evitar que es recuperés l’espai polític i el llegat dels presidents Macià, Companys i Irla i d’alguna manera els valors del republicanisme.

Ara tot això ja és passat, i precisament ha estat com a conseqüència d’un dels valors fonamentals del republicanisme, la virtut cívica, que juntament amb la fermesa i la valentia de la gent sostingudes durant els últims anys, han comportat aquest nou paradigma. Avui, aquests valors són els que fonamenten la nova etapa del procés i, de la mateixa manera que el dret a decidir és acceptat per bona part de la societat catalana, els valors republicans encara constitueixen una majoria més àmplia: la major part de les persones del país, al marge de la seva llengua o religió, comparteixen els valors de la llibertat, la igualtat, la democràcia, l’honradesa, la fraternitat, la transparència i l’ètica. I més encara, en el context sociopolític actual, en què s’ha demostrat que la corrupció ha impregnat el dia a dia d’algunes estructures polítiques i de la monarquia espanyola, on rere la foscor que caracteritza la casa Reial, aflora una obsolescència amb data de caducitat.

Així, parlar de República va més enllà de tenir un estat propi. El republicanisme comporta tot un seguit de valors que es tradueixen essencialment en la predisposició a participar en els afers públics, en la defensa de la llibertat, la justícia social i el bé comú, la confrontació de models de governança, la riquesa que aporten la variabilitat d’opcions polítiques i la diversitat...

Les eleccions municipals són una oportunitat per enfortir i fonamentar aquests valors i alhora per poder créixer més enllà dels límits coneguts per l’independentisme, i per tant, explorar noves estratègies, possiblement allunyades de la puresa i el dogmatisme, que vagin més enllà de repetir estratègies referendumnistes, de comptar vots. Això pot portar a guanyar unes eleccions, a ser la primera força, però no necessàriament a fer i guanyar la República. Diluir els diferents models polítics o reduir les opcions de llibertat són fórmules antagòniques als valors republicans, i sense voler, pot comportar el debilitament del procés i afavorir l’abstenció o abocar que molts electors que volen que hi hagi un canvi en el model de governança que ha caracteritzat la transició democràtica (sovint caracteritzat pel clientelisme i el tracte discrecional) i que desgraciadament encara constitueixen una pràctica habitual en les fórmules de govern local, supramunicipal i a les institucions, busquin aquesta alternativa de canvi en els partits unionistes.

És per això que avui, dia de la república per excel·lència, és una bona oportunitat per plantejar una reflexió sobre l’actualitat política. La independència no s’assolirà només amb independentistes, s’assolirà amb totes aquelles persones demòcrates, que visualitzin que l’única opció per a poder implementar els valors republicans és mitjançant l’obtenció d’un estat propi.