Els veritables mals perdedors

Ens acusa el grup municipal del Comú de Lleida de mals perdedors i d’actuar d’esquena al bé comú en l’aprovació del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal sense consens i de forma il·legal. No puc deixar de refutar afirmacions tan allunyades de la realitat que ens resulten absurdes, fins i tot grotesques. Aquest és un POUM de majories, que ha incorporat les propostes de l’oposició, que cohesiona, genera equitat i noves oportunitats per consolidar Lleida com a la capital interior de Catalunya.

Hi ha en tota la trajectòria del Comú a l’ajuntament de Lleida una voluntat de veure conspiracions a cada cantonada. I, com a veritables mals perdedors, són ells els qui, incapaços de sumar cap mena de consens al ple de la Paeria, duen contínuament la política municipal als tribunals i als diversos organismes de control. Tant se val que aquests confirmin a cada passa la legalitat de l’actuació municipal i que els deixin sense cap credibilitat. L’única voluntat del Comú és destruir aquest govern, ignorant precisament el bé comú que diuen defensar i que comporta sumar àmplies majories.

Ara toca parlar del POUM. Ens acusen de fer-lo amb presses, quan l’expedient de revisió es va iniciar l’any 2011 i el seu avenç va ser aprovat pel ple i per la Generalitat l’any 2015. Es farà doncs, si acaba aprovant-se definitivament en els pròxims mesos, a cavall de dos mandats i amb majoria absoluta de dos plens completament diferents en la seva composició.

Vull deixar clar, doncs, que el nou planejament urbanístic de la ciutat es fa amb ampli consens i participació. L’expedient del POUM és el més participat i opinat dels últims 15 anys de vida municipal. Hem fet 50 presentacions del document i 32 reunions amb grups municipals. Prop de dos mil persones han participat en aquestes trobades. Hem escoltat tothom, qui ha volgut n’ha pogut formar part. A més, aquest expedient ha comptat amb un període d’al·legacions de dos mesos perquè els lleidatans i lleidatanes que vulguin puguin dir la seva i fer, entre tots, millor aquest text. Lamento que considerin “processos participatius buits” qualsevol iniciativa que no siguin les seves assemblees amb els seus militants. La revisió del planejament urbanístic es fa quan toca i seguint escrupolosament el procediment fixat. Prou ja d’acusacions infundades. El pla general vigent va ser aprovat definitivament l’any 1998 i va ser publicat, ja amb el vistiplau de la Generalitat, el 25 de maig de 1999. Es troba, per tant, a punt de complir els 20 anys de vigència. El Comú, com fa sempre, tergiversa la realitat de forma grollera al fer anar la data de l’any 2003 com la de l’aprovació definitiva per insinuar que s’incompleix la legalitat. L’argument cau pel seu propi pes. En aquella data es va aprovar la primera modificació del POUM, que no altera el seu període de vigència. Resultaria irracional revisar un pla general per a 20 anys al cap de quatre anys de la seva aprovació i, òbviament, el tràmit de fer-ne un de nou, com s’ha vist ara, és molt més complex que el d’una modificació.

Però, pel Comú, evidències com aquesta han d’ignorar-se per un “bé comú”, entès com els seus interessos polítics, és clar. No tenen cap credibilitat. Cap ni una. Vostès mateixos van votar a favor d’instar el govern a finalitzar els treballs del POUM en el debat de l’estat de la ciutat del 2017. Com es pot fer confiança a un grup municipal que no té credibilitat?

Vull posar de manifest també la meva repulsa a la censura que la denúncia del Comú suposa cap a la tasca de nombrosos tècnics municipals i, fins i tot, de la mateixa Generalitat. Un document com el POUM compta, abans d’arribar al ple, amb la revisió dels serveis jurídics, l’informe favorable d’Intervenció, Secretaria General i de les més de trenta persones que han configurat la seva redacció final. Els mateixos tècnics d’Urbanisme de la Generalitat ens van encoratjar a avançar en l’aprovació definitiva del document perquè el veien a punt.

Uns tècnics municipals que han fet una gran feina per dissenyar un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que pensa una ciutat en gran, més preparada per al futur, cohesionada, equitativa, sostenible i verda, que preveu habitatge per a tothom, impulsa el lloguer, permet avançar en la mobilitat sostenible, dóna el protagonisme que mereixen a la Seu Vella i al riu Segre i situa l’Horta com un espai d’innovació agroalimentària, en protegeix els seus usos i avança en la qualitat de vida dels seus habitants. Per sort, crec que els lleidatans i lleidatanes ja van coneixent la falta d’escrúpols del Comú de Lleida. Quan parlen de perdedors es deuen referir a ells mateixos, que són incapaços de generar cap consens i que en els actes que convoquen cada cop reuneixen menys gent. Potser per això han de recórrer a la gesticulació i la foto, mentre nosaltres no deixem de treballar, malgrat les seves traves, perquè tenim la vocació de liderar els processos de transformació i de canvi d’aquesta ciutat.