“Estem de vacances, però vindrem per la Romeria dels Fanalets”

El titular d’aquest article recull bona part del missatge que per via

WhatsApp

vaig rebre fa pocs dies d’una bona amiga, en resposta al que jo li havia tramès adjuntant-li el programa d’actes de la Festa i Romeria dels Fanalets de Sant Jaume. He de dir, que coneixent-la com la conec, no em va sorprendre que la Meri hagi pensat venir a Lleida tot i ser fora de la ciutat, per no deixar-se perdre la Romeria, on el seu fill Eric lluirà, de ben segur, un llampant fanalet.

I el matí del passat dissabte 14 de juliol, en l’acte de presentació de l’Auca dels Fanalets de Sant Jaume, celebrat a la Casa dels Gegants, el dibuixant badaloní Josep M. Giralt, autor de les magnífiques vinyetes que la il·lustren, explicà que no coneixia els Fanalets de Sant Jaume de Lleida i que l’havia sorprès gratament: “Em sembla una festa molt ben trobada i una bonica tradició, amb molts ingredients: la devoció per l’apòstol Jaume, la traça per confeccionar fanalets, la participació de molts elements de cultura popular... Una festa entranyable oberta a tothom: petits i grans”, digué el dibuixant.

També la Nora Vela, especialista en l’estudi dels goigs, que vingué a Lleida la tarda del 16 de juliol per presentar a la capella del Peu del Romeu la nova edició dels Goigs en lloança a Sant Jaume, editats conjuntament pels Amics dels Goigs de Barcelona i l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, digué: “En els més de 300 goigs dedicats a Sant Jaume arreu de Catalunya, la iconografia que els il·lustra hi apareix l’apòstol o bé com a pelegrí caminant, o muntat damunt un cavall. En la iconografia dels goigs de Sant Jaume de Lleida, hi apareix el Sant assegut traient-se la punxa del peu, acompanyat d’un angelet que porta a la mà un fanalet. Aquesta singular representació és única al món, com ho és també la Romeria”. A la Nora la vaig veure gairebé emocionada contemplant la petitona capella del Peu del Romeu, quan tocant la talla de Sant Jaume dels Fanalets de l’escultor Jaume Gort (1964) va exclamar: “Que impressionant és aquesta imatge!” I va tornar a Barcelona amb un fanalet de Lleida. La del Josep M. de Badalona i la Nora de Barcelona són, si voleu, dos opinions foranes de la Festa dels Fanalets de Sant Jaume, de gent que fins ara no coneixia la festa i que al descobrir-la se sorprèn del seu arrelament i vitalitat. Els qualificatius són prou potents i gratificants: “bonica tradició”, “festa molt ben trobada”, “entranyable”, “oberta a tothom, petits i grans”. No en calen més, oi? La Meri, segons sembla, tot això ja ho té assumit. Com a lleidatana coneix bé la festa, se la sent molt seva i per això prefereix fer un parèntesi a les merescudes vacances fora de la ciutat o avançar el retorn per ser aquest vespre a Lleida. No vol perdre’s la Romeria, ni molt menys que el seu fill se la perdi; seria com trair la seva lleidatanitat. He volgut emprar l’actitud de la Meri i les opinions del Josep M. i la Nora, perquè amb elles ens adonem de la importància d’aquesta festa tan “simpàtica”. Així, amb aquest qualificatiu la defineix també l’amic Mn. Jaume, de la qual ell en destaca, però, la seva innegable dimensió religiosa que té la seva arrel en una també simpàtica, bonica i entranyable llegenda que explica com l’apòstol Jaume pelegrinava per les nostres terres per donar a conèixer l’Evangeli de Jesucrist. La popular narració diu que, arribat a Lleida en una nit fosca i malgrat el compte que parava, va aixafar una bardissa, se li clavà una punxa al peu i ja no pogué caminar més. L’Apòstol s’assegué a terra i va intentar inútilment arrancar-se-la, però com que patia tant, els seus gemecs van arribar a oïdes dels àngels, que van baixar llum amb “fanalets” perquè pogués treure’s la punxa i continuar el camí. Això és el que avui molts lleidatans reviurem un any més –i ja gairebé en fa 500– aquell singular miracle de la punxa i els fanalets, quan a partir de les 9 del vespre i tal com mana la tradició, sortirem pels carrers de la nostra ciutat a veure el Sant o millor a acompanyar-lo amb fanalets de llum i cantant la també la bonica cançó:

“Sant Jaume ve de Galícia,/ Sant Jaume ve d’Aragó/ i a Lleida va deixar estesa,/ la fe de Nostre Senyor...”

A la Romeria hi haurà la Meri amb el seu fill Èric, potser també Mn. Jaume i el Josep M. i la Nora ens tindran en el pensament des de la distància. I és que ara ja saben que a Lleida per Sant Jaume: Fanalets!!!