Aran per Sa Lengua

Deman celebram era XXVau edicion de “Aran per Sa Lengua”. Era significància d’aguesta data, dejà establerta enes agandes personaus de toti es que viuem e trebalham en País (darrèr dimenge deth mes de junhsèga), mos obligue a rebrembar qu’era “Hèsta dera Lengua d’Aran” ei un dia de renovacion deth nòste compromís tamb aquerò que mos diferencie de toti, era nòsta lengua.

Ath delà, tanben aguesta dia, servís tanben entà amassar-mos des de toti es corners deth País en un solet punt ath torn deth reconeishement, dera reivindicacion, deth balh e dera diversion. Eth Colectiu Lengua Viua, as quau cau felicitar pèth trebalh que pòrte a tèrme, a artenhut amassar era identitat deth pòble aranès tamb ua hestivitat populara, tamb era significància des valors que aquerò à.

Aguest an auem ath dessús dera taula era senténcia deth Tribonau Constitocionau respecte ar ús preferent der aranès. En compdes d’auer un Estat que se’n orgolhisque d’auer un patrimòni istoric e europèu, era sua vision reduccionista le transpòrte ara imposicion d’ua jerarquia lingüistica. Coma se er aranès, Occitan d’Aran, poguesse arribar a èster ua amenaça entara lengua castelhana.

Per un aute costat, auem ua Lei dera Lengua qu’era Generalitat de Catalonha encara a dia d’auè a d’interioritzar. Reconéisher qu’er Occcitan, aranès d’Aran, ei tanben oficiau en Catalonha n’ei eth prumèr pas.

Aquerò non excuse qu’eth País, Aran, a de liderar era capitalitat lingüística dera lengua, ei ua oportunitat entà existir en Euròpa, ua oportunitat economica entath País, de trebalh entara joenessa e ua oportunitat istorica entà non desaparéisher. Fin finau, qui ten era lengua que ten era clau.