De la Vall d’Aran al Valle de los Caídos

La meva sogra es va negar que viatgessin fins al Valle de los Caídos les despulles del seu germà Antonio Batalla Macià assassinat a Os de Civís quan s’evadia cap a Andorra el 1938 exhumat i traslladat a Vilanova de Meià el 1941, tot i haver mort com es llegeix a la seva làpida “por Dios y por España”. Quan vaig escriure La Guerra Civil al Montsec (2015) vaig descobrir que el governador civil de Lleida el 1965 va ordenar exhumar i traslladar des del cementiri de Lleida al 1r pis de la cripta esquerra del Valle de los Caídos, entre d’altres, les restes de dos menors que no havien fet la guerra i quan la guerra ja s’havia acabat a Catalunya morts d’accident a causa d’una bomba abandonada: Carles Farrando Coma, de 17 anys, de cal Fassinaire de Foradada, el 30 d’abril de 1939, i Josep Colom Vilanova, de 15 anys, de cal Puig-galí d’Artesa l’1 de març de 1939 inscrits al Libro de Inhumaciones amb els números 26.644 i 22.569 respectivament. Amb motiu d’un treball en curs sobre la

Resistència Armada Antifranquista 1944-1952

s’ha pogut constatar les dificultats que va tenir Franco per poder omplir el Valle de los Caídos. Govern Civil de Lleida va exhumar el 1959 i el 1965 cadàvers de militars inhumats al cementiri de la ciutat que no havien caigut durant la guerra sinó a la postguerra i sense consultar els familiars fins al punt de no haver tingut coneixement la majoria del seu veritable punt de repòs. Es tractava de ferits als combats i tirotejos de les valls d’Aran, Cardós, Ferrera i Àneu contra la invasió guerrillera pels Pirineus, la tardor de 1944 i la primavera de 1945 que van morir, alguns d’èxitus per malaltia però inclosos lògicament en l’esmentada campanya d’hostilitats bèl·liques, a l’Hospital Militar de Lleida, actual geriàtric Jaume Nadal del carrer Acadèmia.

Reg d’Infanteria núm. 14 (Provisional), Marroc: José de la Orden Gómez (Almadén, Ciudad Real, 1914 - Lleida, 7/11/1944), capità, i Pedro del Olmo Campillo (Alcobendas, Madrid, 1920 - Lleida, 20/3/1945). Reg d’Infanteria Flechas Negras núm. 15: José Gallardo Méndez (Pueblo Nuevo del Terrible, Córdoba, 1925 - Lleida, 21/3/1945), i José Ruiz Crespo (Barcenaciones, Reocín, Cantàbria, 1922 - Lleida, 21/3/1945). Reg d’Infanteria Flechas Verdes núm. 13, caserna de Pedralbes: Antonio Amarillo Ríos (Arcos de la Frontera, Cádiz, 1914 - Lleida, 5/3/1945), sergent, Francisco Llanos González (Mondragón, Gipuskoa, 1923 - Lleida, 19/12/1944), i Francisco Rupérez López (Zaramillo, Güeñes, Biscaia, 1921 - Lleida, 22/11/1944). Tercio Gran Capitán 1º, Melilla: Pedro Perdiguero López (Colmenar Viejo, Madrid, 1924 - Lleida, 10/11/1944), Cristóbal Ribera Ferrero (Banyeres, Alacant, 1923-Lleida, 21/2/1945), Cristóbal Carvajal Tello (Jaén, 1912-Lleida, 20/5/1945), sergent. 29 Companyia Mòbil de la Policia Armada de Màlaga: Antonio Castro Giménez i Antonio Hidalgo Ortega, Cristóbal Escalona Álvarez, Braulio Fuentes Corrochano, Enrique González Pérez, Cristóbal Pounce Cansino, morts a l’Hospital Militar de Lleida el 21 d’octubre de 1944. Els agents de la 132 Comandància de La Guàrdia Civil, Jaime Calderón Muñoz (Santa María de Valverde, Zamora, 1920-Lleida, 2/1/1945), Joaquín Cuadrado Vicente (Cabezas de Framontanos, Salamanca, 1918 - Lleida, 30/4/1944) i Santiago Sovera Brizuela (Bárcena de Pienza, Merindad de Montija, Burgos, 1895 - Lleida, 25/5/1945), brigada. Batalló Cataluña núm. 4, caserna de Berga: Pedro Lujín Moreno (? -Lleida, 18/10/1944), brigada, Manuel Peña Afonso (?-Lleida, 21/10/1944), caporal, Josep Perelló Jordà (?-Lleida, 21/10/1944), soldat, i Miguel Bernabeu Guardes (Montgat, 1921 - Lleida, 27/12/1944). Batalló Barcelona núm. 5, caserna de Manresa: Jaume Roselló Comadiras (Castell d’Aro, 1923-Lleida, 28/10/1944). Batalló Alba de Tormes núm. 6, caserna de Puigcerdà: Martí Heras Rigau (Canet d’Adri, 1924 - Lleida, 26/4/1945) i Lluís Pijuan Puig (Coll de Casals, Campdevànol, 30/6/1924 - Lleida, 22/5/1945). Batalló Navarra núm. 1, caserna de la Seu Vella de Lleida: Francisco Sans Zorrilla (Barcelona, 1922 - Lleida, 7/10/1944), i Jordi Sanahuja Bonfill (Barcelona, 1922-Lleida, 24/10/1944), soldat, fill de José M. Sanahuja Soler, notari, secretari del Jutjat de 1a Instància i Instrucció de Girona, autor de Tratado de Derecho Notarial (Barcelona, 1945) i nebot de Ramon Sanahuja Soler (Tàrrega, 1902-Montpellier, 27/2/1941), advocat, maçó, comissari delegat de la Generalitat a Tarragona (1938-1939). Batalló Albuera núm. 2, castell de Gardeny de Lleidaere Palau Cerqueda (Toloriu, 1923 - Lleida, 19/6/1944), i Joaquim Gelasi Echevarria (Reus, 1923-Lleida, 22/2/1945), caporal. Batalló Arapiles núm. 3, caserna de la Seu d’Urgell: Ramón Milán Moya (Alcalá del Río, Sevilla, 1924-Lleida, 14/4/1945). Companyia Expedicionària Autònoma: Eladio Romasanta Baceiredo (Santoña, Ourense, 1922-Lleida, 25/3/1945). Reg d’Artilleria núm. 21 - Mataró: Miquel Vilaseca Closas (Manlleu, 1923-Lleida, 6/3/1945).