Immigració i acollida als temporers

El projecte d’acollida dels treballadors agraris a Lleida ha hagut de redefinir el seu objectiu perquè no acabés girant-se en contra dels usuaris d’inclusió de la nostra ciutat. S’ha replantejat partint dels resultats de l’anterior campanya i per la retallada en el servei d’allotjament a Jericó, per normativa de la Generalitat (RESES). No ens hem cansat de recordar a grups polítics, sindicats, entitats i especialment a la Generalitat, que aquests treballadors de la fruita no són persones sense sostre. Són treballadors que tenen la seva llar en altres punts de l’estat i que venen a treballar temporalment a Lleida per necessitats econòmiques, sabedors que l’activitat agrària necessita la seva mà d’obra. Aquest 2018, els Serveis Socials de l’Ajuntament de Lleida hem centrat la intervenció en les persones nouvingudes que es troben en situació de precarietat, identificant i ajudant sense excepció els casos vulnerables que han necessitat protecció. Hem seguit allotjant les persones que treballaven, però només els primers dies, ja que cal tenir en compte que l’allotjament forma part del salari “en espècie” que el pagès paga al temporer, de la mateixa manera que cal respectar les condicions laborals, les hores de treball i el sou. El conflicte sorgeix els dies en què hi ha un desajust entre l’oferta i la demanda de feina. És quan arriben persones temporeres amb o sense papers i, passats els dies d’acollida, se situen en assentaments esperant trobar la seva oportunitat laboral. També es veuen abocats a viure-hi treballadors que, tenint feina, cobren d’alguna ETT al cap de 45 dies. O perquè, malauradament, n’hi ha que decideixen dormir al carrer per estalviar-se uns diners que els són necessaris. Tot plegat, ha fet que aquest estiu tornéssim a tenir assentaments al Baix Segrià i persones dormint als carrers, com s’ha vist, a la ciutat de Lleida. Els Serveis Socials municipals hem col·laborat amb el delegat de Treball de la Generalitat per saber quins recursos ens calen per crear una xarxa d’albergs que funcioni de forma coordinada entre els diferents ajuntaments i administracions implicades. S’ha de tenir un cens de les places disponibles d’allotjament per oferir-les als treballadors temporers, per tal que cap es vegi obligat a dormir al carrer. Hem demanat al Conseller de Treball reprendre la línia de finançament que atorga el Ministerio de Empleo y Seguridad Social a d’altres CCAA per aquest concepte i que, transferida a la Generalitat, està tancada des del 2010. És a dir, la implicació i la coordinació amb la resta d’administracions és fonamental. L’adopció d’un salari mínim agrari just i la promoció d’activitats que no es basin en la sobreexplotació dels treballadors haurien de fer la resta. Els Serveis Socials tenim clar que poden haver-hi persones en situació il·legal, però han de ser tractades dignament, perquè cap ésser humà és il·legal. Ens preocupen les concentracions de pobresa i marginalitat en els municipis de Lleida i no volem eludir la nostra responsabilitat, s’ha d’afrontar la realitat i veure què es fa amb aquestes persones. La solució no és que els municipis amb més recursos ofereixin més prestacions i ajudes. Els recursos ni són ni poden ser il·limitats. La situació s’ha d’abordar globalment, s’ha de fer un treball en xarxa que, considerem, ha de liderar la Generalitat. L’ideal seria un món de països amb un nivell de desenvolupament semblant entre ells, sense fronteres i que totes les persones poguessin moure’s lliurement i instal·lar-se on volguessin. Seria això, l’ideal. Però la realitat és una altra i la immigració és un fenomen complex, que no s’evitarà aixecant murs. Exigeix un combinat de mesures que inclou el control de les fronteres, certament. Ara bé, també l’obertura de canals legals per venir a Espanya perquè necessitem immigrants i, sobretot, la millora de la situació econòmica i social en els països d’origen, amb oportunitats al seu territori perquè no corrin el risc de morir en el camí cap a Europa. Les arribades massives generen ghettos i dificulten la integració. La seva quantitat i el seu origen cultural, ètnic i religiós són factors que determinaran l’aspecte de les nostres societats en el futur i sobre els quals és totalment legítim prendre decisions per triar com volem ser.