Estancaments

El període de pauses d’agost ha animat a la bona vida, oberta, tolerant, oportunista d’economistes i de la democràcia. El brillant economista Anton Costas ens ha recordat que les oportunitats acostumen a ser de risc. L’enfrontament ha canviat l’antiga tolerància i la vida social baixa, la majoria ciutadana es troba en societats rígides i intolerants, i la democràcia és cada cop més feble.

Degut a l’estancament actual, es pensa que l’economia i la productivitat s’han aturat. Però no és així, han crescut en les darreres dècades. La qüestió és que els salaris no han tingut el mateix ritme, han caigut en estancaments.

La qüestió planteja quina és la causa de la paralització dels salaris. La resposta habitual se centra en tres arguments diferents que pretenent resoldre aquesta qüestió: la globalització, és a dir, els canvis globals de les economies mundials; també ho és el canvi tecnològic; i la meritocràcia de les elits, ja està tot dit.

Aquestes tres forces són les que deprimeixen els salaris dels treballadors. Entenent que la formació és menor en alguns habitants. Però no és convincent. Saben que les investigacions més consistents sobre la creixent desigualtat de rendes i salaris assenyalen que la qüestió bàsica de la causa són les reformes econòmiques i les polítiques socials que han anat contribuint, al llarg del anys, a l’estat actual.

En els temps actuals, en béns i serveis, els mercats han fet l’economia més llibertària i menys de mercat.

El fet és que els resultats han fet créixer la força del mercat. Això ha conduit a un creixement del poder de mercat per a grans corporacions i nous monopolis. Reformes que han produït una mala distribució del creixement de salaris, sous i beneficis.

Les reformes socials –les més importants, les laborals i les educatives– i les polítiques que les disminueixen en l’estat del benestar han afeblit les capacitats de l’estat del benestar.

El Catedràtic de la Universitat de Barcelona, l’economista citat Anton Costas, indica que “el populisme polític és una conseqüència moral negativa de l’estancament del progrés d’una gran majoria de la població, les noves polítiques socials, en sentit contrari. Sense un bon Estat, el capitalisme competitiu no pot funcionar en una societat democràtica. Si les elits per populisme polític són autoritàries, les han de facilitar amb un bon populisme econòmic de tarannà liberal i progressista”. El que ens cal a tots.