Per la visibilitat de les pageses

Quan commemorem el Dia Internacional de les Dones al Món Rural ho fem sabent que hi ha coses pendents per resoldre; certament, les commemoracions són una oportunitat per mostrar les mancances, fer públiques les demandes i aconseguir l’empatia social i l’apoderament necessari per donar-los resposta.

Per començar, vull posar l’accent en el treball de les pageses a les zones rurals. La pagesa no només ha de fer front als hàndicaps propis del sector, sinó que, a més, topa amb esculls vinculats a la invisibilitat que pateix: com a cònjuge o col·laboradora a l’explotació no té accés a subvencions ni als drets acumulats de la política agrària comuna i, majoritàriament, la multifuncionaltitat que se li atorga pel fet de ser dona (i que, en alguns casos, es pressuposa o assumeix ella mateixa com a condició intrínseca al gènere) li impossibilita la participació en organitzacions agràries o en les cooperatives; en definitiva, en molts casos, a efectes nominals no existeixen (tot i que possibiliten que altres, habitualment els seus marits, pares, fills, companys hi puguin ser... un paper molt poc reconegut, per no dir gens).

Una altra dada que reforça el fet que les tasques de les dones no s’acaben amb el treball remunerat directament a l’explotació, sinó que abasten tot l’àmbit privat de l’organització familiar, és que al sector agrari, estadísticament, les empreses gestionades per dones arreu d’Europa són de dimensions més petites i representen un volum de negoci menys significatiu que les que lideren homes. És cert que institucionalment es posa en relleu aquest paper multifuncional de les dones per vitalitzar les zones rurals i s’implementen, amb més o menys fortuna, instruments per revertir la situació de despoblament a les zones rurals. Tanmateix, si el que es tracta és d’anar més enllà i fomentar la igualtat entre dones i homes a les zones rurals, des de Dones d’Unió de Pagesos creiem que cal crear un marc legislatiu que ho possibiliti i tingui en compte aspectes com l’accés al mercat laboral, la possibilitat de treballar a temps parcial, la cobertura a la seguretat social, l’educació o una estratègia per superar la bretxa salarial, que es materialitza quan s’arriba a l’edat de jubilació, quan es deixa les dones en una situació de vulnerabilitat evident. I és que en termes d’igualtat encara hi ha un llarg camí per recórrer: els hàbits, els costums i les polítiques socials d’avui en dia no afavoreixen la millora d’aspectes com la conciliació o la bretxa salarial, sinó que perpetuen l’immobilisme i el “és que sempre s’ha fet així”.

Per superar aquest escenari anacrònic, les dones al món rural, i les pageses en particular, hem de ser proactives en el foment de la igualtat començant per valorar les tasques de gestió i d’organització de l’empresa agrària que realitzem –malgrat haver de treballar amb una xarxa d’Internet més que deficitària–, i també hem de participar i fer sentir la nostra veu a les societats cooperatives, a les organitzacions sindicals i a les polítiques. Tot plegat ha de contribuir a la consecució dels canvis que la nostra societat necessita per esdevenir més justa i millor.