Les organitzacions educatives a debat

Aquesta setmana (els dies 17, 18 i 19) tindrà lloc a Lleida el XV Congrés Internacional d’Organització de les Institucions Educatives. L’organitza el grup EDO (Equip de Desenvolupament Organitzacional) de la Facultat de Pedagogia i Psicologia de la Universitat de Lleida.

No és un fet menor que ja s’hagin dut a terme catorze congressos sobre aquest tema. És de singular importància. L’educació, germana pobra del pressupost estatal, és, tanmateix, peça cobejada de tots els governs, que volen grapejar-la al seu gust, manipulant els continguts, imposant models de gestió i marcant-li objectius extraacadèmics i culturals.

Des de fa temps, el ritme de canvi social s’ha accelerat i, alhora, els períodes d’estabilitat s’han escurçat. Això val per als processos laborals i productius, per als objectius socials i polítics, i també per als valors i les normes. Els sistemes educatius i, sobretot, les organitzacions han d’evolucionar per tal d’adaptar-se a les noves demandes. Aquestes provenen de diferents àmbits: l’econòmic, en forma d’exigències d’optimització, estalvi i productivitat –terme, aquest darrer, difícilment aplicable literalment al món educatiu–. Del polític: en forma de reorientació de les finalitats educatives; es demana al sistema que eduqui per a la producció. I també de l’àmbit social, que exigeix que el sistema forneixi legions d’individus adaptats a les noves necessitats, capaços d’assumir compromisos, integrar valors i aprendre hàbits en canvi constant.

Les organitzacions educatives són les gestores sobre les quals recau la responsabilitat –com també sobre els mateixos docents– de dur a terme aquestes tasques que acabem d’enumerar. Aquestes organitzacions són imprescindibles si hom vol dur a terme, de manera eficaç, els objectius del sistema educatiu. Una organització no és únicament un equip directiu que fa els horaris del professorat i dels grups d’alumnes, sinó que, a més, ha d’organitzar la distribució de la informació, la creació de coneixement, eventualment la disciplina, la innovació metodològica, la recerca, la participació de la comunitat educativa, etc. I, a més, ha d’avaluar l’eficiència del funcionament. La gestió de les organitzacions, així, és un element molt important del sistema educatiu, i hom l’aborda tant des de la formació i organització de les estructures directives com del lideratge que aquestes exerceixen. Per això, el congrés Internacional, a més, dedica un apartat específic a reflexionar, amb els professionals de l’Educació i de l’Administració Educativa, sobre la direcció dels centres i els nous paràmetres que darrerament s’han anat establint per definir un nou model de direcció. Els temes que es debatran afecten el nucli de totes les organitzacions: les competències dels equips directius i de gestió, el model de formació, la selecció de les persones, la relació de la direcció dels centres amb la inspecció educativa, etc. Però també, és clar, el paper de la direcció i dels centres educatius, amb totes les persones que els componen: estudiants, pares i professorat, en la gestió i promoció de l’autonomia.

Durant anys, el CIOIE (Congrés Internacional d’Organitzacions i Institucions Educatives ha vetllat per la institució que investiga, crea coneixement i el tramet a les noves generacions. Aquesta és una tasca encomiable i imprescindible. Tots els docents, directius, responsables de política educativa, familiars, estudiants i persones interessades hi estan convidats. No quedaran decebuts.