Aprenem les lliçons de la natura?

EL DIA 9

d’octubre, i arran de les fortes pluges que van caure al terme de Sant Llorenç des Cardassar, a l’est de l’illa de Mallorca, es va produir el desbordament del Torrent d’en Begura de Saumà, afectant tot el nucli urbà, amb un balanç de tretze persones mortes i grans pèrdues econòmiques. La pregunta que ens fem és: Aprenem les lliçons de la natura? La resposta és que no.

L’esdeveniment succeït té unes característiques molt similars a les inundacions catastròfiques que es van patir el 6 de setembre del 1989 a Sant Llorenç, Felanitx i Campos, al Llevant de Mallorca. Tres persones van morir atrapades al soterrani d’un hotel a Portocolom, construït sobre el llit del torrent i sense llicència d’apertura. Es va declarar l’àrea com a zona com a catastròfica i els danys materials per cases inundades, cotxes i embarcacions es van quantificar en 30.000 milions de pessetes. Durant tot el mes de setembre d’aquell any van continuar les inestabilitats meteorològiques a Mallorca i encara es van produir diversos episodis de pluges intenses, inundacions, talls de carreteres i rescats de persones.

Per què no aprenem la lliçó? Perquè 30 anys més tard es segueix urbanitzant i construint en zones conegudes com inundables i cartografiades com a tal. Observant la insuficient secció del primer pont del torrent a l’entrada a Sant Llorenç és fàcil entendre el procés que va esdevenir un cop aquest va obstruir-se, desviant la inundació cap a les cases que trobava al seu pas. El torrent estava canalitzat en el seu pas per la població i això no ha servit de res, més aviat al contrari, donava una falsa sensació de seguretat.

I a Catalunya? És bo recordar avui que, el 3 de novembre de l’any 2015, i arran de les fortes pluges que van afectar el terme municipal d’Agramunt, es va produir el desbordament del riu Sió, i en conseqüència es va inundar una residència d’avis, amb el resultat tràgic de quatre persones que van perdre la vida. L’informe RISKCAT sobre els riscos naturals a Catalunya, presentat l’any 2008 ens diu que el 15 per cent del sòl urbanitzat a Catalunya se situa en zones inundables. Es tracta d’àrees en què les edificacions ja estaven construïdes abans de la normativa actualment vigent, la qual prohibeix edificar en les zones inundables.

La principal feblesa en la bona gestió d’aquests riscos naturals la trobem en els errors o en la manca de decisions adequades en relació al territori, a l’urbanisme i a les infraestructures. Durant moltes dècades no es va considerar ni en la planificació territorial, ni en l’urbanisme, el factor d’exposició al risc.

En aquest aspecte, la Llei d’Urbanisme 3/2012 (refosa en Decret legislatiu 1/2010) i el seu Reglament regulen la prohibició d’edificar i urbanitzar en zones exposades a riscos naturals, fent un èmfasi especial a les zones inundables.

Des de l’Observatori del GeoRisc recomanem que els municipis catalans disposin d’estudis que analitzin les amenaces existents, disposin de mapes de riscos geològics a escala adequada, i que els incorporin i els apliquin en els seus Plans d’Actuació Municipal així com en els seus Plans d’Ordenació Urbanística Municipal.

És indispensable que actuïn en conseqüència per tal de minimitzar el risc geològic en aquelles zones on l’urbanisme ja es troba consolidat i també cal descartar al desenvolupament urbanístic futur aquelles zones on existeix una major perillositat.