El darrer diumenge d'octubre, cita anual amb la Seu Vella

El 31 d’octubre del 1278 hi va haver una gran celebració a la catedral de Lleida. El bisbe Guillem de Montcada realitzava oficialment la consagració del temple, es feia la primera missa. La Seu era inaugurada!

El 26 d’octubre del 1972 una cinquantena de lleidatans i lleidatanes es reunien per crear una entitat que vetllés des de la ciutadania per l’estimat monument: naixia l’Associació Amics de la Seu Vella. La data no era casual, era prop de l’aniversari de la vida del temple principal de Lleida.

El 23 d’octubre del 1986 l’Associació oficialitza la celebració del Dia de la Seu Vella en el diumenge d’octubre més proper al dia 31. Fa 32 anys que, per tant, la festa anual en honor de la vella catedral se celebra sense interrupció. Fins al 1998 de manera exclusivament acadèmica, a partir de llavors l’aire festiu s’afegeix al rigor de la ciència.

L’objectiu és conèixer millor l’emblemàtic monument i a la vegada fer que la gent el gaudeixi amb escreix, sempre com ha de ser, però si més no un dia a l’any una mica especial.28 d’octubre del 2018La sala de la Volta de la Seu Vella acollí una sèrie d’activitats des de dilluns passat per preparar la festa del Dia Gran. Primer amb la inauguració de l’exposició dels cartells participants en el concurs per triar la imatge precisament d’aquest dia. La proposta guanyadora mostra un ull obert de perfil, que mira la Seu Vella des del baluard de la Reina, i que es reflexa en la pupil·la, obra d’Eloi Sarrat i de Lupe Ribot.

Les conferències previstes en clau d’efemèride, començaren amb l’historiador Gerard Pamplona que comentà quan “El Castillo de Lérida” fou camp de concentració, entre 1938 i 1940. Cal reconèixer que ha estat la que ha generat més expectació i que aborda un tema recent i a la vegada força desconegut.

Francesc Llop, expert campanòleg valencià, que lloà la categoria de la campana Silvestra, un seny horari de caire civil que des del 1418 toca les hores dalt del campanar. Una reflexió curiosa, en les imatges que llueix hi ha sant Silvestre, per la qual cosa reivindicà que més que en femení caldria nomenar-la Silvestre en masculí.

L’historiador Joan Sagués parlà dels anys de la marxa dels militars del quarter que durant 241 anys havia estat el vell temple, així com del llarg i no pas fàcil període endegat llavors de recuperar físicament el monument.

Finalment, el comunicador i gastrònom Enric Ribera ens parlà de la història, característiques i propietats del vi, abans de fer un triple tastet, blanc, rosat i negre, de Costers del Segre, que aprofitàrem per brindar per la Seu Vella i per l’èxit desitjat de la seva candidatura.

Dissabte, abans de les havaneres dels Grup Boira i del cremat corresponent, se celebrà l’acte més institucional com és el lliurament de Guardons 2018. El membre de l’AEM Miquel Lluís Sabaté va fer d’eficaç presentador. La glosa fou efectuada per Rosa Maria Perelló, flamant presidenta de la Diputació de Lleida, que d’aquesta manera testimoniava a més la implicació de l’entitat provincial amb el gran referent que és per a tothom el gran Turó de la plana lleidatana.

Reconeixença a una trajectòria vital per a dos homenots, Bonaventura Torres, nomenat membre d’honor de la Junta Directiva, i Francesc Fité, entusiasta professor de la UdL i incansable divulgador i investigador de l’encís de la Seu Vella.

La distinció individual ex aequo per a Imma Escuer, Laia Carreño i Marina Rion, monitores i dissenyadores del mallot del Club Gimnàstic Lleida. Mentre que la distinció a una entitat era recollida per Maite Montañés com a presidenta d’AFANOC, que durant cinc anys ha fet la reeixida campanya Posa’t la gorra al gran tossal de Lleida.

El premi de fotografia fou per a Joan Lacalle i l’accèssit de poesia per a Mari Carme Estiarte. Els interludis musicals foren ben tocats per quatre joves de l’Escola d’Acordió de Lleida: Àlex, Olga, Marc i Laia.

Diumenge, dia fred, però sortosament sense pluja, amb la rara sensació del canvi d’hora. A poc a poc gent de Lleida i forastera descobriren les diverses activitats programades: repic de campanes, missa, cantada dels goigs de la verge del Blau, tercera edició del mercat de Seuvellamania, la sisena exhibició de vehicles històrics, la segona trobada de col·leccionistes, els jocs de fusta, la batukada, el ioga, les gimnàstiques, l’aerorigami, el tir amb arc i els recreacionistes medievals i de l’època de la Guerra Civil i de la caserna; les visites guiades, el descobriment d’espais com la casamata de la falsa braga o els grandiosos pous de gel complementaren tot un matí que va cloure amb el simbòlic tancament de la catedral després de sortir els darrers soldats del quarter, lliurant la clau a la societat civil, i marxant desfilant cap a Gardeny, tal com, sense cap solemnitat però, succeí ara fa 70 anys. Mentrestant els pintors eren delerosos de saber el resultat del XVIII premi de pintura ràpida. Des de dalt del campanar una bandera republicana guaitava tot i que uns foscos núvols amenaçaven amb l’acabament de la treva.

Finalment, el Dia de la Seu Vella 2018 acabava amb la joia d’haver aconseguit una nova edició força reeixida, tot i la minva d’assistents respecte a altres anys. Gràcies a tots els col·laboradors, patrocinadors i voluntaris podem començar ja a preparar el Dia de la Seu Vella del 2019, que serà, recordeu, com sempre el darrer diumenge d’octubre.