Davant la buidor del projecte Mariola 20.000

Al barri de la Mariola, es va dur a terme al setembre una reunió de veïns, col·lectius i entitats del barri, i també representants polítics de totes les formacions. A aquestes “assemblees” se les anomena Consell Territorial de Barri i serveixen perquè l’ajuntament (en aquest cas el PSC) exposi a totes les presents les intencions de la Paeria per al Barri. També permeten que les veïnes i veïns, entitats i col·lectius expressin els seus desitjos, dubtes o queixes respecte a la situació en què es troba el barri, aportacions que se suposa que es prenen en consideració.

Fa dos anys, Mariola en Moviment va exposar i va proposar la necessitat de tornar a instaurar les festes del barri de la Mariola, organitzant-les des de la institució o bé des del nostre col·lectiu. Aquell mateix any, van tornar les festes populars del barri.

Aquest any 2018 i l’inici del 2019 es presenten encara més moguts, ja que el maig del 2019 hi tornen a haver eleccions a l’alcaldia de Lleida i, com totes sabem, és quan els partits polítics comencen a fer promeses. A diferència de les eleccions anteriors, ara com ara tenim un alcalde que fins a l’agost era el regidor d’Urbanisme, però ara és l’alcalde: el Sr. Fèlix Larrosa.

Des de fa més d’una dècada, al barri de la Mariola cada quatre anys vénen prometent un projecte que han anomenat Mariola 20.000. No és estrany que els altres barris de Lleida i les seves veïnes i veïns no tinguin ni idea de què es tracta, ja que han utilitzat aquesta eina o promesa únicament en períodes electorals per tal d’arreplegar els vots de les veïnes del barri que tenim unes il·lusions i perspectives de millora per a la Mariola. Aquest mandat que s’està esgotant ha estat l’actual alcalde en la seua funció de regidor d’Urbanisme l’encarregat de fer aquestes promeses rutinàries.

¿Quina és la diferència entre l’abans i l’avui?

Durant molts anys, les veïnes del barri de la Mariola no estaven organitzades i no exigien que es complís allò promès. Avui s’han organitzat i estem exigint el compliment de promeses que s’han fet durant molts anys. El Sr. Fèlix Larrosa, prèviament des de la seva posició de regidor d’Urbanisme, és ara el màxim responsable d’elaborar i materialitzar el desig de tantes i tantes marioleres a millorar les condicions de vida i socials del barri. Pot semblar una bajanada, però la vena que ens cobria els ulls ha caigut.

En aquest últim Consell Territorial de Barri es va parlar únicament del projecte Mariola 20.000. En general, en aquests consells hi assisteixen els regidors encarregats de les zones, però la nostra sorpresa va venir quan de sobte va aparèixer l’alcalde i es va asseure a la taula amb els altres dos regidors. Potser la seva intenció era explicar-nos com anaven a dur a terme el projecte –pensàvem– però no. No va aclarir res i únicament va verbalitzar expressions buides, defugint del que nosaltres crèiem important. No ens tornaran a enganyar, ja que nosaltres estem oferint contingut al projecte buit.Propostes del veïnat per a la MariolaVolem que les famílies que es troben a la zona afectada, sense un habitatge legal, tinguin l’oportunitat de regularitzar la seva situació amb aquest projecte, oferint habitatges de lloguer social. Que a les famílies que tenen habitatges de propietat, se’ls permuti i ofereixi un canvi d’habitatge i així tenir l’oportunitat de prosperar.

Creiem que és l’oportunitat de poder tenir, com tots els barris de Lleida, un poliesportiu per a la joventut. No és lògic que siguem l’únic barri que no compta amb equipament públic en aquesta matèria. És una vergonya per a tota la ciutat i un conflicte per a moltes persones, ja que la joventut està, d’alguna manera, obligada a portar les activitats ludicoesportives a l’aire lliure en espais que poden perjudicar el benestar d’altres. Pensant-ho bé, no tenen alternativa.

Mariola 20.000 és l’oportunitat de revitalitzar el petit comerç del barri i oferir establiments a persones que es puguin animar a iniciar activitats econòmiques variades. Carnisseries, botigues de verdures, sabateries… tota activitat serà benvinguda.

Som conscients de la necessitat de la tercera edat de tenir –per exemple– un centre de dia i estar ateses per professionals en el mateix barri. Afegint fins i tot la necessitat de tenir un menjador social encarat a la gent gran, un col·lectiu en el qual ara predomina un sentiment de solitud i abandonament per part de la institució.

Una de les propostes que oferim –possiblement la més ambiciosa– és la construcció d’un espai a la Mariola que sigui referent. Que, d’alguna manera, és la que introduiria de forma directa al barri en el teixit creatiu i convivencial amb tota la província. Generaria l’entrada al barri i el punt de sortida d’oportunitats. No és ni més ni menys que una Escola Artística pública. De dansa, de cant, d’instruments musicals, de cinema, de teatre, de totes les branques que puguin ser considerades artístiques, i que es durien a terme en aquest nou espai. És aquí on el veïnat estem demostrant que la nostra missió és la d’engrandir el nostre barri, fer de Lleida un símbol en capacitats i construir un punt d’inflexió en uns somnis compartits per totes. Quan fa poc temps van inaugurar al Turó de Gardeny el Museu del Clima i la Ciència de Lleida, moltes veïnes i veïns pensàvem en la inutilitat d’aquest espai. Va ser una creació que va suposar una despesa innecessària que no va tenir en consideració l’opinió de les persones. Creiem que els nostres somnis són més realistes i ofereixen un futur millor a les noves generacions que no pas els quatre ferros que van plantar i la despesa efectuada.

En el Consell Territorial del Barri hi va haver una veïna que, abans de marxar, a l’observar que no servia de res aquesta reunió va dir: “Prometo, prometo hasta que la meto, una vez la meto ya no me acuerdo.” Esperem que l’alcalde no sigui persona de prometre per prometre, sinó que sigui persona de paraula.

S’acosten les eleccions i la vena dels ulls ha caigut. Qui promet què?