Quina Regidoria de Cultura volem?

En el

ple del passat mes d’octubre es va aprovar la convocatòria del lloc de treball de responsable coordinador/a de Cultura via lliure designació, és a dir, que al final trien les que manen. Els crits i tancament de files per part de l’equip de govern que va provocar la nostra oposició frontal a aquesta convocatòria, sumat a la resposta (en forma de comunicat) que un dels sindicats de la Paeria va fer en relació amb el nostre discurs al ple, fan més que necessària una explicació acurada del perquè i del com.

Abans una mica d’història. En aquest cas, malgrat algunes vulguin negar-ho, és essencial saber d’on venim i on som.

La creació l’any 2005 de l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC) comportà el nomenament d’un director, segons la normativa vigent en aquell moment que permetia la lliure designació. L’any 2012, però, es modifica la llei i es produeix la dissolució de l’IMAC (i altres organismes autònoms), la qual cosa hauria d’haver comportat el cessament del personal directiu i la reincorporació als seus llocs de treball anteriors. No va ser així. En el cas que ens ocupa, l’IMAC, es cessa el director com a eventual però, a continuació, se’l converteix, gratia et amore, en responsable coordinador de Cultura. Amb un simple canvi de nom (per designi del llavors alcalde) aquest personal passa d’eventual a ocupar un lloc de treball de funcionari, amb les mateixes funcions i retribucions que tenia com a eventual directiu. Tot plegat un despropòsit que, d’una banda, no té en compte un procés selectiu obert a tots els funcionaris A1/A2 de la casa, en igualtat de condicions. I, de l’altra, serveix per reubicar personal directiu per una via en la qual no comptabilitzin dins el nombre màxim d’eventuals (càrrecs de confiança) que la llei permet a l’equip de govern.

I ara, com a conseqüència directa de la jubilació de la persona que ocupava aquest càrrec, el despropòsit es converteix en un atemptat contra el dret a la promoció interna del personal de la casa, i a la lliure concurrència per mèrits i capacitats en la matèria que es tracta. El que se’ns va demanar en el ple del mes d’octubre era validar el model de l’eventual encobert per, directament, “funcionaritzar-lo”. I això no ho podem fer.

Un model que, en el cas concret de la Regidoria de Cultura, ha suposat un fracàs demolidor, vinculat a unes males praxis i a un clientelisme que ha desmembrat la regidoria, i silenciat el personal que hi treballa. Cal tenir en compte, a més a més, que el Pla estratègic de Cultura que el mateix equip de govern ha encarregat a un agent extern aquest 2018 subratlla, per sobre de tot, que cal donar més protagonisme als i les treballadores de la Regidoria.

Des d’aquí les més sinceres disculpes als i les membres de la Junta de Personal si s’han pogut sentir menystingudes per les nostres paraules. No era aquesta la nostra intenció. El grup municipal de la Crida per Lleida-CUP sempre ha defensat els sindicats com a eina imprescindible per la lluita dels drets laborals i socials de les treballadores i treballadors, com una estructura bàsica de transformació i canvi social.

I això no exclou que ens oposem amb força al model de Regidoria de Cultura que perpetua aquesta convocatòria. I que creguem fermament que cal fer pública la veritat que comporta.

Com hem dit sempre, la cultura és una de les prioritats d’aquest grup municipal, i en la seva defensa ens trobarem allà on calgui. Cal un nou model de Regidoria de Cultura; cal obrir finestres i transformar la seva gestió. Cal, sobretot, donar veu als i les treballadores. I, en aquest sentit, hem preparat una taula rodona el proper dia 12 de desembre al Cafè del Teatre: Quina Regidoria de Cultura volem?. Hi esteu tots i totes convidades.