Educació 360. Una mirada educativa d'avui per al futur

Les evidències dels estudis al voltant de l’aprenentatge ens diuen que, cada cop més, aprenem en diferents espais de la nostra vida. L’evolució de la societat actual ens fa veure que avui i, de cara al futur, hem de plantejar un aprenentatge al llarg de la vida, però també el que es diu a l’ample, és a dir, aprofitant les diferents experiències que ens brinda el nostre entorn social, natural, cultural i comunitari.

A ningú li resultarà estrany pensar que pot haver estat educativament rellevant el temps que ha estat a la biblioteca pública, ha anat al teatre, ha participat en un club esportiu, ha fet una sortida col·lectiva a la natura... En el cas dels infants i joves, les famílies estem conscienciades en la importància que té la formació de les nostres filles i fills més enllà de l’horari escolar. Ens agrada que participi en un agrupament escolta, faci dansa o música, practiqui un esport o aprofundeixi en el coneixement d’una llengua. Però la gran qüestió és si totes les famílies podem tenir accés a aquest bé educatiu. Hi poden haver barreres econòmiques i socials que facin que no tots els infants i joves puguin accedir a aquests espais d’aprenentatge. I, en la lògica de l’evolució del coneixement d’avui, suposa un inconvenient encara més gran del que podia ser fa unes dècades enrere ja que, com hem dit, el pes de l’aprenentatge que ens aporten aquestes experiències suma amb molta potència el que ofereix la institució escolar, fent que pugui ser un element de manca d’equitat educativa i social.

Aquestes reflexions no són noves. El discurs està cada cop més estès i compartit a nivell social i educatiu. Hi ha un bon grapat d’experiències arreu que donen valor a tots aquests temps educatius, les administracions han impulsat i impulsen projectes i programes en aquest sentit, fa temps que es parla de ciutats educadores i hi ha en funcionament plans educatius d’entorn, entre d’altres propostes. Dissabte es presenta a Lleida una iniciativa que no és una més i que no exclou ni vol treure valor a les moltes ja impulsades, ans al contrari, vol ser una eina per a la reflexió, la coordinació i l’acció per conscienciar-nos que ens eduquem i aprenem els 360 dies de l’any en els diferents escenaris on vivim. L’Educació 360 neix com una aliança d’entitats i organitzacions oberta i sumativa. Val la pena fixar-se en les tres entitats que la van impulsar, des del principi. La Fundació Jaume Bofill, una entitat que es caracteritza per donar rigor científic als estudis de caràcter social i educatiu que impulsa. La Diputació de Barcelona, a través de la seva àrea d’educació, com a xarxa de municipis que desenvolupen projectes educatius territorials i territorialitzats. I la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, entitat que aplega els moviments de mestres d’arreu del país preocupats i ocupats per la millora de la qualitat educativa. Les tres entitats han fet un treball profund sobre el sentit que té aquesta educació a temps complet i com pot anar prenent forma. A hores d’ara, hi ha centenars d’entitats associades a l’Aliança que estan fent xarxa d’experiència i coneixements per fer front, des de perspectives i contextos molt diferents, al repte que suposa l’Educació 360.

A Lleida, un grup de persones que veiem l’educació des de perspectives diferents ens hem anat trobant per compartir inquietuds, i hem vist que valia la pena donar a conèixer el projecte a la comunitat educativa, i entesa aquesta en un sentit molt ampli, als nostres responsables polítics, a la societat lleidatana en general. Perquè puguem obrir l’oportunitat de formar part d’aquesta xarxa múltiple i diversa però alineada a un sentit educatiu clar. No es tracta de fer moltes coses noves, no es tracta tant d’inventar com de descobrir o redescobrir. Segur que aquelles coses que ja fem poden guanyar en aquest sentit educatiu.

La ciència ens ha permès veure com els ecosistemes són espais de vida interdependent. En podem fer l’analogia a l’educació. Si podem generar ecosistemes educatius al nostre poble, al nostre barri, a la ciutat on els diferents agents puguem treballar de manera conscient i coordinada per al bé dels nostres infants, joves i adults, per a tots ells i totes elles, segurament estarem caminant cap a aquest repte de l’educació al llarg i a l’ample de la vida que apuntàvem abans. Hi ha una premissa important, diria que imprescindible, és tenir en compte la persona que aprèn i situar-la al centre. Totes les accions, planificacions, coordinacions han de servir perquè ajudem a tots i cadascun dels nostres infants i joves a anar creant el seu propi i únic itinerari educatiu i vital. Hem de tenir aquesta mirada acompanyant, humil i inclusiva per fer que les nostres accions educatives puguin atendre i potenciar els seus interessos, capacitats i potencialitats, l’ajudem a ser-ne conscient conjuntament; i sobretot, que pugui traçar aquest itinerari vinculant els aprenentatges que es fan als centres educatius i en altres temps educatius. Un repte sens dubte apassionant que ens interpel·la a mestres i professorat, famílies, agents educatius i comunitaris, responsables polítics i agents socials, a tota la societat. En la trobada que farem l’1 de desembre al Museu de Lleida serà un bon moment per parlar-ne i iniciar el recorregut de l’Educació 360 a les comarques de Lleida.