Cap d'Any a La Llotja? Sí, i amb tota tranquil·litat

Tot va començar el dia que vàrem dir “no” a un empresari del sector d’oci nocturn que pretenia fer unes sessions de salsa, a La Llotja. Aquesta negativa no formava part de cap contuberni, sinó que responia al fet que “ballar salsa a l’estiu” no forma part de cap calendari d’activitats previsible dins del pla d’actuació de l’equipament. Un pla d’activitats que actualment és així, però més endavant, si el consell d’administració ho preveu, pot canviar cap a més generós o cap a més restrictiu. Des del meu punt de vista, no hi ha res a polemitzar. He callat, sí; fins avui.

L’empresa en qüestió, que precisament va organitzar el Cap d’Any 2016, a La Llotja, va elevar el to i sembrava el dubte legal i de seguretat sobre l’esdeveniment que, per cert, sí que està previst dins d’un calendari d’activitats anual, com ho són els sopars de Nadal que hem fet aquest any, per segon any consecutiu doblant les persones assistents de 200 a 400. La nostra obligació és generar noves oportunitats, dinamització i impacte econòmic. No ho perdem de vista.

Com ha anat tot plegat? L’organització del sopar i festa de Cap d’Any s’ofereix a les empreses que van guanyar el concurs públic i són concessionàries de La Llotja. Una ho rebutja. L’altra, Tu tries gastronomia SL, ho accepta i a partir d’aquí té el dret de treballar amb qui cregui convenient, en aquest cas l’empresa Cal Sortir 2020 SL. A partir d’aquest moment, la realitat és que La Llotja preveu aquesta activitat perquè compleix tots els requeriments que es reflecteixen no només en el plec de clàusules del concurs públic, sinó també en termes de seguretat i normativa interna. No hi ha cap exigència que no quedi coberta; al contrari, som terriblement exigents. Per això, hem demanat una pòlissa de responsabilitat civil de cinc milions d’euros, una altra per danys de cent mil euros i un pla d’autoprotecció que s’ha elaborat específicament per aquest esdeveniment. Sabem què ens hi juguem. Per tant, puc entendre que un empresari pugni per l’organització d’un esdeveniment de grans dimensions, però em sorprèn que la Federació Catalana de Locals de Lleure Nocturn (FECALON) aparegui del no-res per demanar explicacions sobre un plec de clàusules que està penjat al web de La Llotja i per tant, és públic! I de l’altra, que els dos regidors del Comú de Lleida, amb ERC i la Crida iniciessin una campanya per rebentar l’activitat, desprestigiar l’activitat i l’equipament, sense tenir cap mena de base més enllà d’una roda de premsa per anunciar una proposta de resolució que vint-i-quatre hores després van retirar perquè no tenien RES. I en nom de RES van amplificar el malestar cap a una activitat totalment visada i segura. Els era igual que més d’un miler de lleidatans i lleidatanes tinguessin ganes de viure-la. Els era igual que es donés feina a unes 150 persones.

La meva situació com a tinent d’alcalde i conseller delegat de la CNC, empresa municipal que gestiona La Llotja, em demana ser prudent, però deixo a la consciència de cadascú si realment hem d’arribar a la conclusió que aquesta ciutat no pot avançar, perquè l’interès a erosionar i destruir sempre acaba imposant-se al rigor i a les iniciatives públiques, privades i publicoprivades que ens donen a tots i a totes l’oportunitat de convertir coses normals, en coses extraordinàries.

Des de la meva modesta posició, reitero que les condicions legals i de seguretat a La Llotja estan totalment garantides, animo les empreses organitzadores d’aquest sopar i festa de cap d’any a no defallir i continuar tirant endavant; i emplaço els que sembren dubtes i difamen que aportin proves rigoroses o tinguin la decència de deixar treballar.