Quatre onzes té l'any de Lleida...

Recordant el dia 11 passat, els tristos fets viscuts l’any passat al davant de les barricades metàl·liques que envoltaven el nostre Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal, m’he adonat que el número 11, veritablement, està força lligat a la vida de la nostra estimada Lleida. Al menys quatre onzes trobem al llarg de l’any que no són pas indiferents a les nostres vides com a societat; 4 de 12

són, ni més ni menys, la tercera part de tots els onzes que el calendari recull a la volta sencera que la Terra dona al Sol.

El primer 11 que trobem durant l’any amb importància especial per a Lleida és el de maig, i correspon, ni més ni menys, al del seu patró, Sant Anastasi. La Festa Major és una de les referències obligades del nostre calendari festiu, i el ritual d’aquella jornada fa temps que es repeteix puntualment: al matí, processó i ofrena de flors; a la tarda, batalla de flors. No hi ha dubte que és el mes de maig, i la primavera esclata amb tot el seu esplendor. El nostre sant és un antic fill de Lleida, quan aquesta era Ilerda i tots parlàvem llatí. Curiosament, compartim data festiva i patró amb una ciutat també important en època romana, Baetulo, és a dir, l’actual Badalona. A la platja d’aquella vila propera a Barcino, l’actual Barcelona, acabà els seus dies el nostre paisà. Sembla un macabre precedent de l’atàvica tendència que en tenim els de terra endins d’anar cap a llevant a veure i mullar-nos al Mediterrani!

Al setembre, trobem el segon 11. Recordem cada any, a la Diada de Catalunya, la caiguda de Barcelona el 1714 en mans de l’exèrcit de Felip V. Pràcticament el final de la guerra de Successió, ja que uns dies aguantà encara Cardona i uns mesos Mallorca, però les conseqüències d’aquella derrota les estem vivint encara ara. El decret de Nova Planta canvià el marc polític i jurídic del vell regne d’Aragó dins de l’estat espanyol.

L’11 de novembre recordem, des de fa dotze anys, amb un acte discret però simbòlicament ben important, quan Lleida patí l’any 1707, set anys abans que Barcelona, els canvis que la dinastia borbònica imposà com a guanyadora de la guerra, foren tres tancaments transcendentals per a la nostra ciutat: la Paeria, l’Estudi General i la Seu.

I arriba el quart 11, tampoc gens alegre, ja que fa un any que el Museu de Lleida patí una operació legal però cruel, com fou l’executiva ordre judicial de portar les peces del monestir de Sixena al reial monestir de Santa Maria, que la Generalitat fa uns trenta anys havia comprat. Un fred dia de desembre, si fa no fa com el d’enguany, amb l’anticicló fabricador de boires, els tècnics del nostre Museu juntament amb d’altres de la Diputació General d’Aragó, amb Guàrdia Civil i Mossos, amb tanques i gent, no gaire, malauradament, visqueren unes hores difícils, tristes... Enguany he viscut un primer acte commemoratiu i també reivindicatiu, amb cantaires, dansaires, poetes i artistes expressant el penós record d’aquell 11-D, i esperant que la Justícia porti això, justícia. A més, un llibre i un vídeo del que es va viure aquella matinada i mig dia dins del nostre palau de les muses són el magnífic testimoni que el passat 11-D del 2017 el director del Museu i tot el seu equip han lliurat per a la nostra memòria col·lectiva, amb la presència d’un bona colla de lleidatanes i lleidatans, representants polítics i autoritats, de la Consellera de Cultura, del Paer en Cap i del President de la Generalitat. Veritablement, dels quatre onzes que marquen actualment la història de Lleida, solament n’hi ha un de festiu. Els altres tres commemoren pèrdues i derrotes. O potser orgull i supervivència? Esperem que no haguem d’afegir un cinquè 11 a una llista no gaire alegre, però ben mirat, tot pot passar també els altres dies de qualsevol mes!