Per una N-240 en benefici del territori. La seguretat salva vides

El passat 26 de novembre el senyor Carles Gibert, president de la Federació Comarcal d’ERC de les Garrigues, i el senyor Joan Talarn, diputat d’ERC a la Diputació de Lleida, van publicar un escrit en aquest diari sobre la situació i la seva aposta pel que fa a la problemàtica de l’N240. D’entrada ens sorprèn que dues personalitats alienes, per l’ús esporàdic d’aquesta via i distant de les seves poblacions, siguin les veus que tinguin de defensar el posicionament en nom d’ERC quan tanta gent des de la proximitat en pateix a diari unes greus mancances.

Entrant en el contingut, no entenem com ERC ha adoptat una posició tan conformista i de mínims a l’hora de defensar “la seguretat” en el territori. La Plataforma Prou Morts a l’N-240 s’ha reunit en innombrables ocasions amb totes les institucions, d’aquí i de Madrid, per tal de resoldre la problemàtica. Suposem que aquests senyors amb nul bagatge en aquest sentit voldrien ser crítics, curiosament ara a pocs mesos de les eleccions municipals, ignorant la realitat, ja que ni l’un ni l’altre en formen part i, per tant, des del desconeixement no es pot emetre judici algun, acusar i molt menys mentir.

Les mesures de desviament del trànsit de vehicles pesants de l’N-240 a l’AP-2 amb bonificació, que autoritza el Ministerio de Fomento, entre les Borges i Montblanc són una bona notícia, tot i que insuficient. I no s’entén que aquest no hagi inclòs el tram entre Lleida i Montblanc, però si es donés el cas continuaria essent insuficient ja que el Ministerio de Fomento només bonifica (en tots els casos) el 50% del preu del peatge. En el cas de l’AP-2 el Govern d’Aragó, per exemple, va decidir sumar una bonificació del 25% a tots els usuaris entre Alfajarín i Pina de Ebro, de tal forma que la suma de les dues bonificacions és del 75% del preu del peatge. I és aquí on vam tenir la primera sorpresa, doncs quan des del PDeCAT vam proposar al Ple del Consell Comarcal, de la Diputació de Lleida, com als mateixos ajuntaments, que demanéssim a la Generalitat aquesta aportació del 25% addicional en benefici dels usuaris de la via tal com fa el Govern d’Aragó, ERC s’hi va oposar de forma totalment incomprensible. Per què? És que a ERC li molesta aquesta exigència a la Generalitat perquè es dirigeix a una Conselleria del seu mateix partit? Els preocupa més el seu partit que la seguretat dels usuaris de la via, en bona part de la nostra comarca, les Garrigues ? Des del PDeCAT hem exigit arreu el que ha calgut, al Servei Català de Trànsit, a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, sense parar-nos a pensar en quines mans estan perquè, per damunt de tot, el que ens preocupa són les vides de les persones que circulen per l’N-240. I, per cert, és conegut que l’any 2021 acaba la concessió amb l’empresa que té la gestió de l’AP-2, però algú a dia d’avui ha dit que això signifiqui que aixequin barreres aquí a casa nostra ?

D’altra banda, tampoc entenem que ERC s’oposi tossudament a la duplicació de la via entre Lleida i les Borges Blanques, un tram de poc més de 20 quilòmetres. I ho argumenten pel fet que no cal que es faci una despesa tan gran quan seria més ràpid alliberar l’AP-2. Ara resulta que, en ple procés per a la República que ens permetria poder fer inversions com aquesta, a ERC li preocupa que no donem a l’estat espanyol el mal de cap d’haver d’invertir al nostre territori en benefici dels nostres veïns i veïnes? Aquest és el sentit d’estat del que parlen els senyors Gibert i Talarn? Sentit d’estat... espanyol ??? !!!

Des del PDeCAT de les Garrigues entenem l’alliberament de l’AP-2 com una bona notícia si es tracta d’una mesura a curt termini, però sense cap dubte la més beneficiosa per a tots nosaltres és la duplicació de l’N-240. Qualsevol persona pot comprovar, utilitzant algun programa informàtic de mapes a la xarxa, que un vehicle pesant que surti des d’un polígon de Lleida ha d’assumir entre 12 i 15 quilòmetres extraordinaris de distància fins a la sortida de l’AP-2 a les Borges Blanques. És a dir, uns 25 quilòmetres més entre l’anada i la tornada. O que qualsevol turisme en un viatge d’anada i tornada des de les Borges fins a Lleida hauria de recórrer una mitjana d’uns 15 km, més, calculant-ho des d’un punt mitjà com és el Pont Vell de Lleida fins al centre de les Borges Blanques.

I llavors ens preguntem, quins interessos mouen a ERC a defensar que siguem els usuaris de la via, entre ells les garriguenques i els garriguencs, qui assumim de la nostra butxaca aquests quilòmetres de més? És que la gent del nostre territori no ha aportat prou a les arques de l’estat espanyol com per no merèixer una via del segle XXI en una carretera troncal com és l’N-240? Quina solució és per pobles com Torregrossa o Juneda agafar l’N-240 fins a les Borges Blanques per agafar l’autopista per anar a Lleida? És que els veïns d’aquests pobles no es mereixen ser beneficiaris de la solució? Vostès ens parlen de sentit comú?

Des del PDeCAT de les Garrigues seguirem defensant la duplicació de 20 “tristos” quilòmetres per tenir una N-240 segura i àgil, sense renunciar a solucions immediates que puguin beneficiar la nostra gent com la gratuïtat de l’AP-2, tal com va proposar el sempre digne conseller Josep Rull.