Mateixes polítiques que abans a la Diputació de Lleida

Diu el tòpic que la Diputació és l’Ajuntament dels ajuntaments. La primera frase que autodefineix aquest organisme al seu web també reforça aquesta idea: és una institució supramunicipal que té la seva raó de ser en els ajuntaments i, per tant, en tots els lleidatans. Malauradament, i malgrat aquesta realitat, els pressupostos de la Diputació de Lleida i els seus organismes autònoms per al 2019

no van en aquest sentit. A pesar que s’hagi afirmat que les partides aprovades per a l’any que ve prioritzen l’eix del benestar i suposen una clara aposta per la inversió al territori i la cooperació municipal, l’anàlisi de les xifres no ens diu el mateix.

D’entrada, el pressupost per al 2019 té un increment lleugeríssim del 0,16%, gràcies sobretot a la transferència de l’Estat en aportació finalista destinada a temes de salut estrictament i que augmenta 1.332.980 €. I si ens centrem escrupolosament en la inversió destinada als ajuntaments, veiem que es redueix aproximadament uns 4 milions d’euros respecte al 2018. Per tant, és evident que l’aportació al territori no coincideix estrictament amb les aportacions als ajuntaments, malgrat la incorporació del Pla de Dinamització Local i el projecte per estendre arreu del territori la fibra òptica. Simplement, no podem estar satisfets.

També destaca negativament la dotació de l’IEI, que disminueix un 3,45% respecte al pressupost de l’any passat, un fet realment preocupant si tenim en compte que any rere any, de totes les sol·licituds dels ajuntaments sobre equipaments culturals tant mobles com immobles així com per a la restauració del patrimoni, només s’atén una petita part: el 16% de l’import sol·licitat durant el 2018. És evident que les necessitats del territori són molt més grans i que aquest organisme hauria de ser una eina de treball per facilitar als ajuntaments la recuperació d’elements importants, no sols patrimonials sinó també d’atractiu turístic i de dinamització sociocultural de les nostres terres.

Per tant, la primera desavinença és a nivell numèric, però lamentablement, també hem de continuar denunciant la manera de distribuir els recursos per part de la Diputació. Mentre s’afirma que s’han reduït els ajuts directes, les xifres ens indiquen que s’han retallat un 16% els ajuts per concurrència competitiva i s’augmenten els convenis individuals amb alguns ajuntaments (per exemple els convenis amb l’Ajuntament de Lleida per l’arranjament de la muralla i amb l’Ajuntament de Vielha pel manteniment de la pista de gel), un format que permet destinar recursos de forma discrecional vestint-los en forma de conveni –i a canvi obtenir la votació afirmativa als pressupostos pel grup socialista–.

Evidentment, des del grup d’Esquerra Republicana vam proposar una vegada més limitar els ajuts directes per a entitats i ajuntaments exclusivament per a actuacions de caràcter excepcional, tal com defineix la llei de subvencions, i concedir els ajuts ordinaris en forma de concurrència competitiva. Tot i així, un mes després que el Ple de la Diputació aprovés una moció que instava a treballar en la línia d’adaptar el pla estratègic de subvencions a allò que requereix la mateixa llei de subvencions i elaborar un pressupost per al 2019 més just i equitatiu, la nostra proposta ha estat un cop més rebutjada. De fet, ni s’ha constituït la comissió tècnica que es va acordar de crear per tractar aquest tema.

Les esmenes al pressupost que vam presentar des d’ERC, entre les quals prioritzar les convocatòries per concurrència competitiva, tenen una clara vocació de fer prevaldre l’interès general, el bé comú, l’interès de tota la ciutadania, exercint el caire municipalista la Diputació com a tal, i evitant donar rellevància a cap interès concret, ja que les peticions individuals s’han de poder atendre en convocatòries que permetin a tothom accedir als ajuts lliurement mitjançant procediments de concurrència competitiva.

Dèiem abans que el món local amb aquests pressupostos surt perjudicat. I és que no podem oblidar que desapareixen partides importants de gran ajut i suport per als ajuntaments, com el pla de camins o la partida de carreteres –tot i que la Diputació va comprometre’s el mes de maig passat a elaborar el Pla Zonal de carreteres locals–. Realment, després dels malaurats problemes que hem tingut enguany a les carreteres del Pirineu, podem permetre’ns reduir la inversió en carreteres per al 2019?

Certament, la salut pública, l’atenció social als més desfavorits i l’àmbit escolar són pilars fonamentals de l’estat del benestar, no ho discutirem. Però... i les infraestructures viàries? I la tasca dels ajuntaments, que actuen molt directament també sobre el benestar de les persones? I el món de la cultura? I l’immens patrimoni de què disposa el nostre territori? Ens oblidem de tot això?

El pressupost de la Diputació de Lleida per al 2019 és un projecte continuista que pretén aparentar una imatge de nova manera de fer però que, i a mode de conclusió, redueix els ajuts per concurrència competitiva, redueix els recursos per als ajuntaments, continua prioritzant la distribució dels ajuts de forma discrecional i descuida necessitats fonamentals.

Confondre territori amb ajuntaments i transparència amb discrecionalitat és fer els ulls cecs a la realitat. És fer ulls clucs al que estableix la llei, és ignorar la veritable funció de l’administració pública: ser una eina de servei a la ciutadania que ha d’actuar segons els principis fonamentals que han de regir en una democràcia, els valors republicans: la igualtat, la transparència, la justícia i l’equitat.