COLABORACIÓN
Compromís de la universitat amb la societat
Rector UdL (2003-2011)
A Alacant, en una trobada de rectors d’universitats de la zona mediterrània a la qual vaig assistir en representació de la UdL, el rector d’una universitat marroquina va ressaltar que tenien un centre emmurallat, totes les classes s’impartien en anglès i es feia recerca de qualitat publicada en revistes de prestigi internacional. El rector de la Universitat de Perpinyà li va respondre que no estava complint les seves funcions universitàries perquè no tenia cap interacció ni preocupació per la ciutadania marroquina i els problemes socials i econòmics que patia.
Dimecres passat, al claustre extraordinari de la UdL –que es va convocar gràcies a la recollida de signatures de claustrals–, el professor Alexandre Escolà va fer una excel·lent presentació del document que es portava a votar, tot recordant els propis Estatuts de la UdL, que parlen del compromís social de la universitat i la defensa que ha de fer dels drets humans i la justícia social. El professor Escolà va demanar als claustrals que votéssim a favor d’aquest document, ja que no és partidista ni defensa cap posicionament polític a favor de la independència. Tan sols denuncia la repressió, la presó preventiva que des de fa més d’un any pateixen membres del nostre govern i militants ciutadans que, sense usar la violència, fomentant actes pacifistes a l’estil de Ghandi, defensaven les seves idees i la realització d’un referèndum per deixar parlar al poble català. Referèndum que va tenir lloc l’1 d’octubre del 2017 i que va ser violentament reprimit per les forces i cossos de seguretat de l’Estat.
La Declaració per la llibertat dels presos polítics i contra la judicialització de la política catalana que va aprovar el claustre de la UdL defensa la llibertat d’expressió, els drets humans, la pau, la no-violència, els drets dels pobles a la democràcia i el dret a decidir i denuncia la vulneració de drets humans.
Les intervencions, molt ben preparades i exposades, tant per part dels estudiants –que fins i tot alguns professors van felicitar per la seva bona formació–, com pels professors i membres del PAS claustrals van donar suport a l’obligació de la universitat, i més d’una pública, de no mirar cap a un altra banda quan gran part del poble i dels nostres dirigents polítics pateixen repressió. Considero que la neutralitat té sentit quan es tracta de dos iguals, però davant una opressió o injustícia, no és tal; llavors es converteix en un posicionament a favor de l’opressor.
Em sento molt content i agraït de la immensa majoria de la comunitat universitària de la Universitat de Lleida, que des de fa ja molt de temps, però especialment el dia del claustre, va posar en evidència pública que està compromesa en la defensa de la societat a la qual serveix, a la gent del seu país i territori, sense deixar de ser internacional. La UdL compleix així les seves funcions. Viure-ho amb una votació que ha superat en molt la majoria absoluta, ha estat per mi un bon final a la meva etapa com a claustral.