Premi Nacional de Cultura per al Museu de Lleida

El Museu de Lleida ha estat distingit aquesta setmana amb el Premi Nacional de Cultura 2019 pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts, per la seva aportació i servei al territori en l’àmbit de les col·leccions d’art en diverses disciplines i creacions artístiques.

Tot i la seva curta història (neix un 1 d’agost del 1997 fruit de l’acord institucional al qual arriben la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat de Lleida), aquesta institució ha fet un ràpid i valuós recorregut en el reconeixement davant la societat com una eina indispensable de coneixement cultural i històric a casa nostra.

El Museu s’ha destacat en els darrers temps per la seva empatia amb la societat lleidatana, amb dos fets que l’han marcat, com són l’exposició Presos polítics a l’Espanya contemporània, de Santiago Sierra, que va ser retirada de la Fira Arco de Madrid abans que fos estrenada i posteriorment comprada pel periodista i col·leccionista d’art Tatxo Benet; i per la resolució final de la devolució de les 44 obres d’art que conservava el Museu procedents del monestir de Sixena, que va acabar amb l’arribada d’una desena de furgonetes de la Guàrdia Civil i tècnics del govern aragonès per embalar les obres i emportar-se-les.

Sens dubte, aquests esdeveniments han marcat la història recent del Museu de Lleida –que va obrir les portes del nou recinte l’any 2007–, però aquesta institució és molt més que això. Fruit de l’herència del fons arqueològic del Museu d’Antiguitats, cedit per l’Institut d’Estudis Ilerdencs; i el fons artístic de l’antic Museu Diocesà, el museu ha estat capaç d’adaptar-se a les noves formes i concepcions de presentar exposicions, i s’ha convertit en un espai dinàmic i modern, on conviuen exposicions temporals de tot tipus amb peces procedents del Paleolític, l’Edat de Bronze, l’art romà, el romànic, o el Renaixement i el Barroc, per posar-ne alguns exemples.

A més, el Museu té una mirada que va més enllà de l’àmbit local. Des de fa temps, treballa per oferir una perspectiva transversal de Lleida, de manera que es pugui interpretar com una terra on, històricament, han deixat petjada nombroses cultures. La història comuna de Catalunya i de la Franja de Ponent s’explica a través del Museu, des d’aquest àmbit fronterer que li atorga una visió i una anàlisi de llarg recorregut.

Felicitats, doncs, a tot l’equip que gestiona el Museu de Lleida, encapçalat pel seu director, Josep Giralt, per aquest gran reconeixement de la cultura catalana. Al Museu queda reflectit aquest reconeixement a la tasca que, des d’aquell llunyà però alhora proper 1997, han dut a terme tots aquells professionals que, d’una manera o altra, han col·laborat a situar aquesta institució en un dels llocs predominants de la cultura a Lleida i a tot el país.