Si volem un futur, cal moure fitxa!

Sóc pagès. Des que tinc ús de raó he acompanyat (com molts de vosaltres) el meu pare en les tasques del camp. Allò que em van ensenyar a casa, ja fa molt de temps que va esdevenir la meva forma de vida: fer fruita, fent qualitat i quilos per poder viure d’això nostre, la terra. No sé fer una altra cosa i no m’imagino fent altra cosa. Tenim una terra i un clima òptim per a la producció de fruita, però malauradament ja sigui per les gelades, per la pedra, pel veto rus o per males decisions comercials, la veritat és que sempre hem tingut una excusa o una altra on descarregar la culpa. Això sí, la culpa mai era nostra. Però és correcte que la nostra responsabilitat acabi a l’entrada a central? Jo crec que no, que podem i hem de fer més.

No, senyors! En el passat ningú ens va enganyar, simplement no vam cuidar allò nostre, no ens vam implicar prou. I quan ho fem, quan ens impliquem en la gestió, ens adonem que no som ningú en el mercat, que la nostra competència no és l’empresa del poble del costat, que la qualitat és alguna cosa més que un calibre o color. Però també t’adones que cal col·laborar molt més, tenir més informació per decidir millor, guanyar dimensió com empresa i amplitud en gamma de productes, i sobretot copiar dels líders mundials que sempre és més segur que inventar la roda.

Tots sabem el que costa formar i constituir els consells rectors de les nostres cooperatives, tots sabem el que ens costa als pagesos implicar-nos en les gestions comunes, anar a les reunions… Ara, criticar sí que ho sabem fer. I això no pot ser. No podem fer només allò nostre i oblidar-nos de la resta, perquè simplement ens juguem el nostre futur i els nostres calers. Hem de tenir els millors professionals al nostre servei, sí, però nosaltres hem de ser capaços de marcar el camí, de decidir quin futur volem, d’implicar-nos en les decisions.

Avui sóc el president de la meva cooperativa de Torrelameu i, transitòriament, des de fa 2 anys m’ha tocat representar la meva empresa Actel com a president d’Afrucat, l’Associació de les Organitzacions de Productors de Catalunya. Abans de tenir l’oportunitat d’estar a la Junta d’Afrucat, us haig de confessar que tenia molt poca informació i que veia Afrucat molt lluny, segurament perquè la meva empresa era la que havia d’estar a prop. Avui, des de dintre, us haig de dir que em vaig emportar una gran sorpresa de tot el que els meus antecessors van aconseguir. Tenim un gran equip professional, un gran reconeixement en àmbit català, estatal, europeu i mundial, molta informació ben organitzada, capacitat d’anàlisi i molta feina de base feta. Però no n’hi ha prou. Cal continuar, cal avançar i no anant per l’escala si no agafant l’ascensor. O volem un futur de primera divisió, o ens conformem jugant a primera regional. Cal decidir.

Mireu, el pas per la Junta d’Afrucat m’ha aportat molta perspectiva, més enllà de l’esporga, l’aclarida, el plantar, el collir i l’esperar el que et liquidaran, hi ha molta més feina a fer. I no podem esperar que la facin per nosaltres, ens hem d’implicar i decidir conjuntament. I així ho vam fer.

Amb els meus companys de la Junta d’Afrucat vam visitar les zones líders al món en organització del sector de la fruita, els EUA i la Bretanya francesa. Tots els pagesos de la Bretanya posen en comú 210 €/ha, i els pagesos dels EAU 2-3 cts/kg segons el cultiu. Quan els vam visitar, ells ho tenien molt clar: cal invertir en innovació i recerca, cal millorar la qualitat del que fem i cal promoure els nostres productes a fora i a dins de casa. I a més tenien claríssim que tot això costa diners i no podem esperar que les administracions ens salvin el partit en temps de pròrroga. Cal actuar com a sector. I si ens equivoquem, rectificarem, però cal fer. El que no fa no s’equivoca, companys.

El passat dimecres 20 de març, els membres que formem la junta directiva d’Afrucat vam exposar en Assemblea un projecte de 7 extensions de norma obligatòries (que ens autoimposem tots), que són pioneres i les úniques al territori espanyol. L’administració ens empodera perquè puguem decidir el que volem fer i obligar-nos nosaltres mateixos. Tots els nostres companys de cooperatives i altres organitzacions de productors de Catalunya associats a Afrucat, van aprovar per un 86% dels vots i un 4% en contra el projecte, i el més important, amb un quòrum molt concorregut.

Us dono a tots i totes les gràcies per pensar en gran, i per apostar pel nostre futur. Junts ho farem possible, sí, però recordeu, cal implicar-se, decidir, proposar i deixar la queixa improductiva per transformar-la en propostes factibles. Cal moure fitxa!