Pel canvi honest a Lleida

Per a una persona nascuda a Lleida, difícilment pot haver-hi un repte i una responsabilitat més grans que contribuir a millorar la ciutat i la vida de les persones que hi vivim, hi treballem, l’estimem i en formem part: dones, homes, gent gran, joves i infants. Tinc dues filles i actualment sóc professor de la Universitat de Lleida, però en dues ocasions –entre 1988 i 1995, i entre 2003 i 2011– he assumit responsabilitats polítiques i institucionals, que m’han proporcionat experiència en gestió de recursos i en l’àmbit de la policia i les emergències. Crec que vuit anys és el màxim que una persona pot dedicar a la política si no es vol convertir en un polític professional, si estima la seua feina i no vol distanciar-se de la societat a la qual ha de servir.

Ara, amb el suport d’una llista oberta, feminista i diversa –en la qual hi ha militants d’ERC, Jovent Republicà, MES-Moviment d’Esquerres, Avancem i independents, i amb el suport grup dels ciutadans i ciutadanes que han constituït la plataforma Lleida Republicana– em presento a les eleccions municipals. Ho faig amb la convicció de no tenir enemics ni voler-los, però també amb la de no arrossegar compromisos empresarials ni econòmics de cap mena. Després de 40 anys de governs socialistes –els darrers quatre anys, amb un pacte signat amb Ciutadans i amb el suport constant del PP–, afirmo que estem a favor d’una altra manera de fer les coses, i que aspirem a ser el canvi honest a Lleida. La gran pregunta que haurà de contestar la ciutadania de Lleida el 26 de maig és si vol continuar igual o aprofitar l’oportunitat històrica de canviar i planificar una Lleida justa, saludable connectada, compromesa i propera.

Tanquen comerços locals –per dificultats econòmiques i per l’amenaça d’un futur servit en safata a les grans superfícies–, hi ha gairebé un 13% d’atur, han de marxar els titulats joves més brillants i la ciutat perd població, des de 2008. La ciutat continua tenint carrers que honoren personatges del franquisme; els impostos són alts, però el manteniment dels carrers de la ciutat és francament millorable, i l’endeutament de les finances municipals frega els límits legals, mentre es dilapiden diners en despeses protocol·làries o supèrflues. No podem resignar-nos a aquest retrocés. Representem els valors republicans i ens veiem amb cor de canviar la manera de governar Lleida, posar-la al servei d’una majoria social, i fer de la ciutat una comunitat econòmicament segura, emocionalment sana i unida per vincles de qualitat, implicada en la construcció d’una República catalana i decidida a convertir-se en la segona ciutat del país.

En una societat lliure, no hauria d’haver-hi interferències partidistes en l’acció cívica i social, ni clientelisme; ni s’hauria de caure en la temptació de voler supervisar, teledirigir o vampiritzar les estructures i les energies de l’empresariat, dels sindicats, de les associacions, de les entitats. Com a ciutat i com a societat urbana complexa, Lleida i els lleidatans i lleidatanes han de recuperar protagonisme i apoderament, enfront d’un excés d’intervencionisme i de protagonisme, per part de la classe política dirigent.

Lleida ha de ser la seua Paeria, però no només. Lleida és molt més que la seua Paeria i ha de poder desplegar lliurement les seues idees, les seues energies i els seus projectes, i fer-ho amb llibertat, igualtat de drets i de forma autònoma. I la seua Paeria ha de ser sobretot una institució al servei de les persones, oberta als barris, a l’Horta, a Sucs i Raimat, que doni suport però respecti les entitats i els col·lectius que fan bategar la ciutat. Sense acció no hi ha transformació. Us convidem a impulsar, entre tots i totes, aquesta transformació amb tota la força que tenim; a construir una Lleida de tothom, dins una República de tothom, per a tothom i construïda entre tots, i aquest objectiu passa per una mobilització no violenta contra la repressió, i també per comprometre’s amb un canvi que obri el camí a una nova societat.