Els becaris i la cotització a la Seguretat Social

La figura

del becari sempre ha sigut controvertida a nivell jurídic. Excepte en el denominat “becari d’investigació”, no existeix cap regulació legal d’aquesta figura, que per altra part i per compensar el buit, sempre ha estat delimitada a cops de decrets i de jurisprudència.

Sense perjudici que en una altre article d’opinió puguem valorar la figura del becari i si la seva relació amb l’empresa és laboral o no, en el present article ens centrarem en si li és aplicable la normativa de la Seguretat Social. El Reial Decret 1493/ 2011, de 24/10, i el Reial Decret 1707/2011, de 18 de novembre, establien la no-obligatorietat de la cotització dels estudiants becaris sense sou. En canvi, si cotitzaven, havien de donar-se d’alta a la Seguretat Social els becaris que participaven en programes de formació en entitats i organismes públics o privats, sempre i quan percebessin qualsevol tipus de retribucions econòmiques, tant si les pràctiques formaven part del Pla d’Estudis com si eren extracurriculars. Amb una gran diferència de les primeres, que sempre són obligatòries, estaven bonificades al 100%.

Recentment, el Ministeri de Treball ha proposat que “el terme becari deixi d’associar-se a cost zero” i, per aquest motiu, ha aprovat el Reial decret 28/ 2018 de 28 de desembre i d’acord amb la seva disposició addicional, a partir d’aquest any, obliga les universitats, institucions i empreses incloses en programes de formació a la realització de pràctiques no laborals en empreses i la realització de pràctiques acadèmiques externes a l’empara de la respectiva regulació legal, a incorporar al règim general de la Seguretat Social (com assimilats a treballadors per compte d’altri) els estudiants que realitzin qualsevol tipus de pràctiques formatives, encara que no tinguin caràcter remunerat. La cotització a la Seguretat Social, s’efectuarà segons les regles corresponents als contractes de formació i aprenentatge i no existirà obligació de cotitzar per contingències d’atur, ni al Fons de Garantia Salarial ni per Formació Professional. Les pràctiques comprenen les realitzades tant per alumnes universitaris de titulacions oficials de grau o màster, com per alumnes de formació professional de grau mitjà o superior. A més a més, desapareix de l’actual normativa la bonificació que hi havia fins ara.

Conseqüentment, és evident que el pagament de les corresponents cotitzacions per fer les pràctiques encarirà el cost global dels estudis. Si el cost recau a l’empresa, és més que probable que l’oferta de places disminueixi (són alumnes que encara s’han de formar i que per tant no solen generar cap benefici). Si és la Universitat la que assumeix el cost, els títols s’encariran i el resultat de la despesa seria difícilment assumible per les universitats i se sumaria al ja actual dèficit estructural del finançament Universitari.

Però quina és la finalitat d’aquesta normativa? Segons el Govern Central, l’objectiu és posar fi a la falta de protecció dels estudiants; dignificar la figura del becari en el seu primer pas al món laboral i excloure aquelles empreses i universitats que vulguin cometre el frau “d’utilitzar” els estudiants a l’intentar cobrir llocs estructurals, En aquest sentit, s’ha de dir que fa poc temps que la Inspecció Laboral ha obligat la Universitat Autònoma de Madrid a abonar les cotitzacions de 376 becaris, perquè els becaris, en lloc de formar-se, estaven exercint tasques laborals i ocupant llocs de treball.

Però els responsables dels centres educatius i de les empreses (sobretot afecta les petites i mitjanes, que són la base del teixit industrial del país) no opinen que aquesta mesura els ha creat una gran inquietud, desconcert i descontentament. En aquest sentit, els rectors de les universitats han comentat que no estan disposats a assumir la quota mensual que costaria aquesta cotització. Fins i tot els Consellers d’Educació de diferents Autonomies i també les del PSOE s’han rebel·lat contra la mesura perquè creuen que espantarà les empreses i tirarà a terra tots els convenis que han aconseguit fins ara i afegint que la cotització es pot carregar la formació. Alguns professionals consideren que en tots els països de la Unió Europea, les cotitzacions sempre van vinculades al salari i que aquesta mesura és una perversió del sistema al permetre poder “comprar la pensió”. D’altra banda, alguns sindicats consideren que aquest decret del Govern es l’única forma de combatre el frau perquè hi ha un gran nombre d’empreses i universitats que estan substituint llocs de treball estructurals per becaris i d’aquesta forma es tindrà un cert control. En aquest moment, l’Executiu Central té un termini de 3 mesos per elaborar el reglament que desenvoluparà el decret i en el qual especificarà les quantitats a abonar i altres aspectes substancials del mateix. Personalment, crec que la redacció del Decret no ha estat la més correcta ni depurada possible i penso que la Comissió Tècnica que elabora l’esmentat reglament hauria de decidir la quantia i qui ha de fer-se càrrec de les cotitzacions. Possiblement i, segons el meu punt de vista, s’haurien d’excloure les Universitats del pagament (les últimes converses van en aquest sentit).

Sempre he defensat que temes laborals i de la Seguretat Social i a l’objecte d’evitar contínues confrontacions, haurien de ser fruit d’una negociació i d’un pacte social entre les parts interessades i que d’una vegada per totes s’hauria de crear un Estatut del Becari, que reguli àmpliament aquesta figura. Té sentit que un becari, que no realitza cap tasca laboral, sinó simplement estar en un període de formació per accedir al mercat laboral, hagi de cotitzar? En tot cas, i una vegada escoltades totes les reivindicacions de les parts implicades (Universitats i empreses), no s’hauria d’aplicar el Decret de forma progressiva i gradual?