Les bones persones (1)

Rotary Club Lleida em va invitar, fa unes setmanes, a fer una conferència, sobre persones i valors. Al finalitzar l’acte, alguns dels presents em van proposar publicar-la en els mitjans de comunicació. Ara, passat un cert temps, he cregut convenient fer-la extensible, als nostres estimats lectors, per si podia ser del seu interès. És sobradament conegut que les persones naixem com un llibre en blanc i l’anem omplint al llarg de tota la vida, plasmant-hi les nostres experiències, vivències i sobretot, els valors que adquirim dia rere dia, bé sigui de la família (venir “d’una bona família” no és quan creixes amb diners; venir de bona família és quan t’alimenten de valors i principis), de la societat (una societat necessita valors per relacionar-se i els necessita per a ser compartits i acceptats, per tots), de l’Escola, la Universitat, etc. Tenir valors és tot el contrari de ser un simple titella, oportunista i sense personalitat. Una persona sense valors és com una persona amorfa i sense vida.

Recordo que quan era petit, a l’Escola i la família se’ns inculcava que una bona persona era aquella que no robava ni matava. Després ens hem adonat que això no era suficient i que es necessitaven més coses. Però què s’entén per ser una bona persona? Encara que és un tema molt subjectiu, considero que una bona persona és aquella que transmet bones vibracions, que se sent segura i desprèn una serenitat que contagia la resta de persones. Però quins valors ha de reunir el que podem considerar socialment com una bona persona?

a) Aprendre a conviure amb les dificultats, sense drames i sobretot aprendre a superar-les, fent-nos millors persones i més sàvies.

b) Humilitat. Ser humil és ser autocrític; és ser senzill. Ser humil no és ser passiu ni superb. Humilitat significa saber que no ets superior a la resta de persones ni mirar-les de dalt a baix, i reconeixent sempre que un és vulnerable i fràgil (“La fragilitat és un gran poder que fa resistent l’home” –Carmelo Gómez–). Ser humil és tenir empatia i capacitat d’escoltar i aprendre; amb capacitat de reconèixer els propis defectes i errors, sense necessitat d’atribuir-los als altres. Ser humil significa estar disposats a admetre que podem estar equivocats i a reconsiderar la nostra postura sobre algun tema concret, sense enfadar-se ni posar-se a la defensiva. També és saber reconèixer les nostres pròpies limitacions; ser humil és tocar amb els peus a terra i respectar els altres.

c) Ser amable i bondadós. El meu mestre un dia ens va explicar que la senzillesa, la compassió, la bondat, l’amor i l’alegria són magnífiques pedres per edificar la casa de la vida. Saber perdonar, deixant de banda el ressentiment, la venjança, l’odi i la ira. Aquestes emocions negatives mai poden fer ombra a l’alegria i la pau interior. Cada dia se’ns presenta l’ocasió de manifestar la nostra bondat. Obrint la porta al que ho necessita; un gest amable; el conductor del cotxe que cedeix el pas al ciutadà en el pas de vianants i aquest ho agraeix amb un somriure; saludant la gent amb alegria i sentit de l’humor (per desgràcia el mal humor està enquistat a les nostres vides); dir bon dia; deixar el seient a les persones grans o malaltes; ajudar algú a qui li ha caigut algun objecte. Ser feliç és gaudir de cada moment, mostrar actitud positiva, posar-te il·lusions, expressar el teu amor a les persones que estimes i això no és cursi. Per ser feliç s’ha de ser amable amb els altres. Per ser feliç has de trobar una finalitat, un objectiu, un sentit a la vida.

En resum: humanitzar el dia a dia. Ser amable és una ganga, et sents millor i és gratis. Ningú et recordarà pel teu currículum ni pel teu èxit professional, sinó per la teva manera de ser i la teva actitud. Ens agraden les bones persones, les que són honestes, generoses (avui dia imperen l’egoisme i un pragmatisme ferotge, en què cadascú es tanca en si mateix, per protegir-se dels altres –Gómez–), obertes, amb la mà estesa, les que són íntegres i no la gent que discuteix, protesta, es queixa i es lamenta permanentment i estan tot el dia enfadades. Tots sabem que lamentar-se és castigar-te a tu mateix contínuament i no et porta enlloc. La ciutadania ens valora per la nostra manera de ser, no per tenir molts mitjans materials. Ens agrada la gent fàcil i amb sentit de l’humor (Kuppers). “La bondat és l’única inversió que mai fa fallida” (David) i “l’únic instrument que desarma els homes” (Lacardaire). Sense oblidar que la millor vida no és la més llarga, sinó la més rica en accions. “Que ningú s’acosti a tu sense que en marxar, se senti una mica millor i més feliç” (Teresa de Calcuta).

No obstant, ser humil i amable són uns valors importantíssims, però deixen de ser bons quan altres persones t’aixafen i et perden el respecte, fins al punt de posar en perill la teva salut emocional i física o la de la família. Ser honest és un gran valor, però ho deixa de ser quan pots ferir els sentiments i les sensibilitats dels altres. Ser bona persona és molt bo, però deixa de ser-ho quan la teva dignitat puguir ser trepitjada pels altres.

Voldria finalitzar aquest article dient que els músculs més importants no són els dels bíceps, sinó els del cor. Que una persona ha de portar les regnes de la seva vida; s’ha d’envoltar de persones positives i el seu pensament ha d’utilitzar paraules alegres, constructives i amb una gran càrrega d’il·lusió. S’ha de treballar en la vida amb la finalitat de construir i incloure, no per destruir i excloure. Sense oblidar que hi ha unes paraules que sempre toquen el cor dels altres: perdó, gràcies i si us plau. Per què no les utilitzem més?