COLABORACIÓN
La gestió de l'os i la participació social
responsable d’Acció Sindical a les Comarques de Muntanya d’Unió de Pagesos
Des que al març Goiat es va despertar ha començat una nova temporada de neguit per als ramaders de muntanya. Goiat és l’os que s’ha fet un nom, entre la quarantena que hi ha al Pirineu, perquè ha causat l’increment de danys a la ramaderia extensiva l’any passat: 27 atacs, el 2016; 28, el 2019, i 92, el 2018. Enguany, a l’abril ja va atacar almenys dos ramats. Darrerament, la segona setmana de juny, sabem que en tres dies ha recorregut tres comarques: Alta Ribagorça, Pallars Sobirà i Pallars Jussà. Al Sobirà, sabem que ha atacat dos ruscos i ha baixat fins al Pallars Jussà i ha mort una cabra.
Tots sabem que si trigues molt a afrontar un problema, s’acaba convertint en un conflicte. Des d’Unió de Pagesos sempre hem qüestionat la reintroducció de fauna protegida, o no necessàriament protegida, ja que sempre hem partit del punt de vista que és gairebé impossible la coexistència amb la gestió de la nostra ramaderia i del model territorial que els últims 100 anys s’ha anat consolidant. Ens sembla una frivolitat el debat sobre si en temps reculats convivíem amb una altra fauna predominant. En canvi, pensem que el debat seriós és sobre la governança al territori. ¿La reintroducció de fauna, com a política per al medi ambient, està donant autoritat i influència a la societat a la qual va adreçada?
Nosaltres, com a representants del sector de la pagesia i la ramaderia de Catalunya escollits democràticament, sempre hem estat disposats a afrontar el debat sobre la gestió de la fauna de manera responsable, transparent i possibilista. No volem que, per manca de negociació, la gestió de la fauna passi a ser un conflicte sectorial o territorial. En canvi, ens sembla que el Departament de Territori i Sostenibilitat ha obrat amb opacitat. Ha buscat els interlocutors que li han convingut en cada moment per arribar als seus objectius i no s’ha obert a la interlocució que pertocaria. Així, ha buscat l’acceptació acontentant alguns ramaders durant un temps, o bé ha fet creure a ajuntaments que tenen una oportunitat de generar una activitat econòmica als seus territoris. Han construït una fal·làcia darrere de l’altra per fer realitat les dèries d’uns quants polítics i tècnics i han compromès decisions que afecten la vida pública.
Ja en tenim prou que menyspreïn la forma de vida de la ramaderia i no respectin els representants legítims dels ramaders. Reclamem participació social, informació i transparència. Cal una planificació concertada amb el territori sobre la coexistència de la ramaderia i de la fauna reintroduïda a la muntanya. Cal entendre aquestes decisions com importants dins d’un país on la pagesia i l’activitat agrària i ramadera són estratègics per a l’equilibri territorial, per assegurar-se proveïment alimentari i qualitat alimentària, per les seves funcions ambientals, la lluita contra la crisi climàtica i sí, també, la preservació de la biodiversitat.