Treballarem per canviar la Diputació i fer-la propera i útil a la gent

Des d’aquest divendres tinc l’honor de representar el grup d’En Comú Podem a la Diputació de Lleida. Una tasca que he assumit perquè crec que els ciutadans i ciutadanes hem de gestionar la política activament, entrant a les institucions i lluitant per defensar els interessos reals de la gent del carrer.

Com a mi m’agrada dir sempre, vinc del carrer, vinc de casa meva. La meva militància i compromís amb la comunitat la vivia, fins fa 6 mesos, en associacions i en grups de treball a la comunitat. Si ara sóc aquí és per treballar en la defensa ferma i valenta, també dins les institucions, del bé comú, la transparència i la participació. I la Diputació, lamentablement, mai ha lluït per cap d’aquestes tres coses. No crec que la nostra visió d’aquesta institució estigui gens allunyada de la que tenen els veïns i veïnes del territori. A les antípodes de la defensa del bé comú, hem vist com la Diputació era massa sovint eina d’enriquiment personal. Una institució que ha servit a molts per seguir escalfant cadira amb sous definitivament del tot excessius. Celebrem la rebaixa de sou que hi ha hagut, però ens sembla del tot insuficient. Enfront de la transparència, la Diputació és, sense cap mena de dubte, la institució més opaca, més voluntàriament opaca i intencionadament clientelar. Casos de corrupció, comissions d’investigació, cas Boreas, presumptes gestions fraudulentes, malversació de diners, massa privilegis per als diputats i els seus assessors, destinació de pressupostos condicionada per interessos personals, clientelisme i perpetuació de poders locals, plens que no es retransmeten i als quals els ciutadans pràcticament no tenen accés. I un llarg llistat de situacions, si més no irregulars, autoritàries i gens ètiques, que deixen molt a desitjar. Assumirem, amb voluntat de canviar les coses, la contradicció que pot suposar ser diputada sense que la ciutadania no ho hagi decidit. Som aquí, també, per transformar aquesta realitat. L’elecció indirecta i decididament opaca dels diputats i diputades, posades a dit pels partits, sense la participació ciutadana ni la validació democràtica del vot a les urnes ens sembla un menysteniment a la sobirania popular. La ciutadania no pot saber, de cap manera, abans que ho siguin, quines seran les persones designades com a diputats i diputades en aquesta institució. Aquesta elecció es fa en despatxos i d’esquena als veïns i veïnes i ni tan sols es vehiculen mecanismes de comunicació, participació i rendició de comptes. El sistema d’assignació de diputats provincials, a més, premia força més del que ja estem acostumades els partits majoritaris. Aquesta lògica dificulta molt el pluralisme polític, perpetua la política de blocs i els bloquejos mutus i exclou els partits petits del treball institucional.

Per tant, són representatives les Diputacions? No. I els diputats i diputades que som avui aquí tampoc en som gens, de representatius. De fet, tenen sentit i legitimitat a dia d’avui les diputacions? Organitzacions artificials pensades al segle XIX per projectar l’omnipresència de l’Estat al llarg i ample del seu territori, en reforç de la burocràcia i en perjudici de la plurinacionalitat, que impedeixen el desenvolupament del model de vegueries, molt més connectat amb la realitat demogràfica, geogràfica, social i participativa. Potser ja és hora de, més enllà d’omplir-nos la boca amb expressions com “equilibri territorial”, “model descentralitzat” o “realitats locals”, començar a fer realitat les estructures polítiques i administratives que ho facin possible. Aquesta forma de funcionar, opaca i partidista, s’oposa frontalment al que demanen els nostres temps. Amb raó, per a la majoria aquesta és una institució que senten llunyana i inútil. I aquest és l’assumpte: fins que no aconseguim canviar les regles del joc a les institucions supramunicipals i convertir-les en institucions realment properes al territori, transparents, participatives i útils en la defensa del bé comú, més val que hi estiguem dins per controlar-les, fiscalitzar-les i lluitar per tal que aquest canvi, valent i decidit, arribi al més ràpid possible.

Som aquí perquè ja fa temps vam decidir que calia entrar a les institucions amb valentia, aixecar catifes i obrir finestres, i treballar per fer polítiques que posin les persones al centre. Som aquí, per treballar per aconseguir impulsar i implementar polítiques profundament progressistes i d’esquerres. Ens seguim reafirmant en la necessitat de fer política des del feminisme, l’ecologia i la transició energètica, la defensa dels drets, de les llibertats i del territori, i la justícia social. Aquestes polítiques són perfectament possibles. No només són viables sinó que són del tot necessàries. Som aquí per explicar a la ciutadania què s’hi fa, aquí dins, per obrir la porta de la institució al carrer, als pobles i a la seva gent. Hi som per denunciar opacitats i clientelismes. Hi som per denunciar que aquesta és una institució sobredimensionada, amb sous del tot innecessaris i amb privilegis excessius. No hem vingut a escalfar la cadira, hem vingut a treballar per apropar la institució a la ciutadania. I des d’aquí, des de la humilitat que pot tenir una sola diputada, treballarem, amb responsabilitat i valentia, i ens trobareu, amb la mà estesa, en la defensa de la participació, la transparència, la sostenibilitat i la transició ecològica, la lluita contra la corrupció, l’impuls de l’economia social i solidària, la cohesió i la justícia social, l’equilibri territorial i els drets i llibertats de les persones. Recordem, i no ens cansarem mai de repetir-ho, que som servidores públiques, que som aquí perquè tenim l’obligació de fer polítiques valentes i de transformació, per deixar el territori, un cop acabat el mandat, millor del que l’hem trobat.