Temporers, qüestió de dignitat

Ja estem en plena campanya de la fruita i malgrat que els ajuntaments i consells comarcals acumulen l’experiència d’altres anys per atendre les necessitats bàsiques dels temporers, l’escena es repeteix any rere any, amb persones que continuen sense allotjament i malvivint pels carrers i places de la nostra ciutat. És una situació dramàtica i un problema greu que hem de resoldre com a societat. I potser ara ha arribat el moment de demanar-nos responsabilitats, tan institucionals com col·lectives.

Pel que fa a les institucionals sembla clar de qui són les competències; els ajuntaments ho han d’entomar de manera responsable i seriosa. I que no se’ns oblidi que, de la mateixa manera que es traspassen competències, si això no ve amb una bona dotació pressupostària, no serveix de res. Ja va sent hora que les administracions es deixin de mirar les unes a les altres i afrontin el problema de soca-rel.

L’efecte crida que produeixen aproximadament 30.000 llocs de treball és indiscutible i, per tant, no podem esperar solucions miraculoses per a la propera campanya, ni per ales que vindran darrere... ens trobarem sempre amb la mateixa situació: sí o sí s’han de dotar econòmicament les administracions locals per posar fi a la precarietat d’aquestes treballadores i treballadors que l’únic que fan és guanyar-se dignament el pa com tothom i dignificar el treball del camp, que és dur i sacrificat. També seria necessari que tots els agents socials posem una mica de voluntat per aportar el nostre granet de sorra.

Hem de ser conscients que la collita de la fruita i la seva manipulació als centres de treball és un pilar fonamental en l’economia lleidatana, i que com a societat hem de fixar-nos el propòsit de col·laborar amb el sector, sobretot amb el consum de proximitat i de manera activa, amb totes les campanyes que puguin sorgir per la reactivació d’aquest sector clau en la nostra societat. No és menys cert que el sector també té la corresponsabilitat d’ajudar a pal·liar aquesta crisi humanitària que es produeix any rere any. Des d’UGT-FICA de les Terres de Lleida ens costa d’entendre que en plena campanya no tinguem conveni col·lectiu al sector del camp i això no és la primera vegada que passa. Respecte a les cambres de fruita, tot i tenir el conveni vigent, no hem estat capaços de posar-nos d’acord amb una qüestió tan senzilla com l’adequació de taules salarials per l’aplicació del salari mínim interprofessional. Una situació que aprofiten alguns empresaris, que afortunadament són una minoria, amb l’incompliment de les garanties laborals pel que fa a jornada i salari. L’única solució que veiem des d’UGT-FICA i que també ens recomana la patronal és la denúncia d’aquestes empreses que actuen de manera fraudulenta. Tot i que pensem que no és el millor camí, perquè se’ns acaba acusant de criminalitzar el sector; però no ens deixen cap més sortida.

Ja va sent hora que ens plantegem el problema dels temporers de manera seriosa. Necessitem de manera urgent més dotació pressupostària per a la gent sense feina i sense papers per poder-los atendre dignament i també necessitem tancar la negociació col·lectiva amb els sectors implicats, abans de l’inici de campanya per a la gent amb contracte. Si anem demorant aquestes dues qüestions, passaran els anys i continuarem al punt on ara ens trobem. I no cal recordar que parlem de persones, de sentiments, de drets adquirits... i això és dramàtic i penós que succeeixi en ple segle XXI.