L'hora dels grans acords

La setmana passada parlàvem en aquestes pàgines de la necessitat d’assumir, com a ciutat, els 17 Objectius de Desenvolupament Sotenible acordats el 2015 per l’’Assemblea General de les Nacions Unides. Podem caure en la temptació de pensar que pactes d’aquest calat, signats en un edifici administratiu de Nova York, ens són llunyans. Ens equivocarem si ho fem, perquè allò que passa a escala global acaba tenint efectes a escala local.

Un altre exemple: la setmana que ve serà políticament intensa al Congrés dels Diputats perquè hi ha prevista la sessió d’investidura de qui hauria de ser el nou president del Govern. Dilluns arrencarà el debat; dimarts tindrà lloc la primera votació; i, si és necessària –i ara per ara tot fa pensar que sí–, dijous hi haurà la segona. Aquests dies, a Madrid, es decidirà si els propers quatre anys tindrem un govern de progrés i de tarannà dialogant i pactista o, si per contra, anem a noves eleccions al novembre (la data límit per investir Pedro Sánchez és el 23 de setembre). Des de la distància que ens separa de la capital espanyola també podem caure en la temptació de pensar que allò que passi a la carrera de San Jerónimo ens afecta relativament. Ens equivocarem si ho fem, perquè, com passa amb decisions polítiques preses a Nova York, Brussel·les, Washington o Berlín, allò que es vota a Madrid no és innocu. Després d’uns anys d’extrema volatilitat política, de confrontació gairebé permanent, de discursos maximalistes per moltes bandes, ens convé retornar als grans pactes per avançar i a la serenor. No és fàcil, perquè la situació és força més complicada del que molts voldríem, però als partits ens pertoca actuar amb responsabilitat. O és que algú creu de veritat que ens convé un tripartit de dretes (i d’extrema dreta) més fort del que tenim ara? O que Catalunya podrà avançar amb dues meitats enfrontades permanentment?

I això també val per a Lleida. Optem per la confrontació o pel diàleg? Pels desacords de tall tàctic o pels grans pactes de ciutat? Els socialistes, a Madrid, a Barcelona i aquí, ho tenim clar. Diàleg i mà estesa sempre, per anar endavant. Ho tenim tots clar?

Aquesta setmana s’esvairan alguns dubtes i veurem quina és l’actitud de cadascuna de les forces polítiques representades al Congrés. Veurem qui opta per refer ponts i qui no. I tinguem-ho ben present: els grans acords adoptats a Nova York, a Brussel·les, a Madrid o a Barcelona ens beneficien a tots i a totes.