Dret a l'habitatge

Il·lusió, capacitat de treball i voluntat de ser garants que el canvi es produeixi. Aquestes eren les tres coses que més definien per al Comúdelleida l’inici d’aquest mandat. Vam entrar al govern amb un acord programàtic compartit, que incloïa la majoria de mesures que el Comú plantejava al programa electoral i que considerem prioritàries. Una d’aquestes era el dret a l’habitatge, que defineix precisament part de la meva regidoria, la d’Habitatge i Transició Ecològica.

Estic aterrant a la regidoria amb molta il·lusió i també amb responsabilitat. Fa tot just un mes que aquest nou govern ha començat a treballar per fer real aquest canvi que la ciutadania va demanar en les eleccions passades.

Aquests 30 dies han estat dies molt intensos: dies de coneixement de la regidoria i de contacte i relació amb els tècnics i tècniques que hi treballen. Dies de plantejar prioritats, analitzar l’estat en què es troben les iniciatives polítiques, recollir i agafar tanta informació com sigui possible i començar a treballar per millorar la vida de les persones que viuen en aquesta ciutat. Això ha vingut a fer el Comúdelleida: canviar realitats, i en això estem. Aquests dies també hem constatat que es poden fer moltes coses. Ens hem reunit amb entitats i associacions per escoltar les problemàtiques dels barris i compartir projectes i solucions de futur. Hem treballat per incrementar el parc públic de pisos que gestiona l’ajuntament i així obtenir més recursos per a la Mesa d’Emergència. Hem pogut evitar que algunes famílies fossin desnonades, a l’arribar a acords amb bancs i formalitzar lloguers socials.

Tot això ha estat possible gràcies al govern transversal i a la cooperació entre les regidories d’Habitatge i Serveis Socials. També gràcies a la col·laboració i coordinació amb entitats ciutadanes i a la voluntat i capacitat dels tècnics i tècniques.

També ens hem reunit amb la tinent d’alcalde d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, i la regidora d’Urbanisme de Mataró, Sarai Martínez, per intercanviar experiències en relació amb els pisos de gestió municipal. Estem molt contentes de poder participar, com a Ajuntament de Lleida, en la creació d’una xarxa de municipis per a la gestió pública de l’habitatge, que tindrà per objectiu col·laborar i demanar a la Generalitat de Catalunya la implementació de polítiques d’habitatge que ofereixin eines de gestió per als municipis i que facilitin, des del punt de vista legislatiu, que es pugui captar habitatge públic.

És amb aquesta mena de polítiques que posem les bases perquè la Paeria pugui ser un actor important en el control del preu de l’habitatge a Lleida. Tot i això les eines per fer front a l’emergència habitacional que patim són del tot insuficients i seguirem treballant i lluitant perquè aquestes siguin més i millors. Som molts conscients que queda molt per fer i que hi ha molt camí per recórrer. Ens podem sentir orgulloses de la feina feta en aquestes quatre darreres setmanes però això no implica, ni molt menys, que ens conformem amb la situació.

Un dels objectius per endavant de la regidoria és la necessitat de desestigmatitzar el fet de ser usuari o usuària d’un habitatge públic, accedir a un lloguer social o a un recurs d’emergència, en la línia que s’ha fet en diferents països europeus i també a Barcelona amb resultats d’èxit, per generar la sensació de pertinença a una comunitat per part de les famílies que esdevenen usuaris d’habitatge públic.

Seguim treballant per fer d’aquesta una ciutat valenta, una ciutat que no permeti que hi hagi famílies al carrer mentre hi ha milers de pisos buits. Convé que totes les administracions treballem plegades per cercar solucions urgents a l’emergència habitacional, un dels grans problemes que viu la nostra societat.