Quan la gasificació sí que és incineració

L’última setmana de juliol, el Xavier Flotats, professor emèrit d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, publicava un article d’opinió a diferents mitjans, titulat Per què en diuen incineració si és gasificació?<![CDATA[Amb el Xavier flotats, he de dir abans de tot, ens uneix una certa amistat des que va venir a treballar a la UdL. En aquell moment igual que jo era membre d’una entitat ecologista. Tenia gran interès en l’estudi per mitigar l’impacte de les dejeccions ramaderes i altres residus orgànics i la recerca vers a la gasificació, com a energia renovable, temes ambientals que sempre m’han interessat sobre els quals el Xavier Flotats s’ha convertit, en un dels millors dels nostres experts.

Dit això, el que no pot dir el Xavier Flotats ni ningú són opinions irrefutables, des de la seva posició científica respecte als termes incineració i gasificació. Queda legalment i inequívocament acreditat que l’activitat que, en aquest cas concret de gasificació de residus, es pretén instal·lar a Tracjusa sí que és incineració, no pas perquè ho diguin els ecologistes, sinó perquè ho diu la normativa vigent en l’àmbit europeu, definida per l’equip de científics que assessora la Comissió Europea en l’àmbit de la incineració.

El que estableix la directiva europea 2010/75/UE a l’article 3 indica: “Instal·lació d’incineració de residus: és qualsevol unitat tècnica o equip, fix o mòbil, dedicat al tractament tèrmic dels residus amb o sense recuperació del calor produït per la combustió, mitjançant la incineració per oxidació de residus, així com altres processos de tractament tèrmic com la piròlisis, la gasificació i procés de plasma si les substàncies resultants del tractament s’incineren a continuació.”

Per tant, com les substàncies resultants que és el gas de síntesi, que es produeix en la gasificació, és combustionat per la producció d’energia elèctrica o calorífica, la normativa ho considera incineració, i és en aquesta combustió del gas produït pels residus urbans d’una composició molt heterogènia, quan es produeixen emissions de gasos, partícules i compostos altament contaminants com les dioxines i furans, considerats cancerígens per la mateixa OMS, i on la proposta d’autorització provisional del departament de Territori exigeix instal·lar al poble més afectat, Puiggròs, per la proximitat i direcció dels vents una estació de detecció d’aquests compostos tan contaminants.

El mateix reglament d’emissions industrials aprovat en el RD 815/2013, de 18 d’octubre, que transposa la directiva europea exposada, conclou i defineix quins processos s’han de considerar incineració, en els mateixos i exactes termes que la directiva.

Per tant, no és cert com diu al seu article el Xavier Flotats de forma textual a l’afirmar “què deu motivar els promotors de la campanya, (referint-se a la plataforma contrària al projecte de la nova Tracjusa) a usar el terme (incineració) si resulta que el que es farà és (gasificació).”

D’altra banda, el que motiva la plataforma contrària al projecte de la nova Tracjusa a utilitzar el terme incineració, ras, clar i concís, és dir simplement la veritat d’acord amb el que estipula la llei, simplement això, dir la veritat, que lamentablement, el Xavier Flotats no diu, i en aquest sentit això ja és molt.