Francesc Macià, defensor de l’oli de les Garrigues

“Fill d’una modestíssima família, els meus pares eren de les Borges Blanques. Amb la seva feina, el meu pare va guanyar alguns diners al traslladar-se a Vilanova i la Geltrú, on vaig néixer, l’any 1859

.” Es tracta d’una narració autobiogràfica que Macià deixà escrita. S’han escrit moltes pàgines al voltant de la carrera politicopresidencial de l’avi, en Francesc Macià i Llussà. Hi ha, però, una faceta poc explicada i divulgada de la seva defensa incansable dels olis de les Borges Blanques i la comarca de les Garrigues.

El Sr. Macià, com se l’anomenava a la vila borgenca, tingué des dels seus inicis una forta atenció preferent amb la població dels seus pares. L’any 1892, Macià i el seu sogre, l’Agapito Lamarca i Quintana, arquitecte i enginyer (originari per part maternal de Granyena de les Garrigues), col·laboraren conjuntament en unes obres de canalització d’aigües per encàrrec de l’Ajuntament de les Borges (Macià, aleshores, era enginyer militar amb destinació a Lleida). A l’Espai Macià tenim exposada una part d’aquest projecte inèdit. Dins de la seva biografia, és important citar que en una sessió municipal de l’Ajuntament se’l declara fill adoptiu de la ciutat, això fou l’any 1892.

El seu pare, Joan Macià, resident a Vilanova i la Geltrú i comerciant d’olis i de vi, va adquirir un petit llagut, capitanejat pel borgenc Gayetà Viles, amb la finalitat de poder transportar oli de la comarca de les Garrigues per via marítima a diferents poblacions de la costa mediterrània.

Segons un document que es conserva a l’Espai Macià de les Borges Blanques, sabem que en Joan Macià fins i tot arrendava algun molí a la nostra població durant la campanya de l’oliva.

El futur diputat i president, de ben jove, ja va adquirir la sensibilitat a la seva llar de la realitat de l’oli i la seva problemàtica comercial; recordem que de petit passava temporades amb la família a les Borges Blanques no perdent mai la vinculació amb el món pagès i la seva realitat agrícola d’aquelles contrades garriguenques.

L’any 1905 es negà a signar una adhesió als militars assaltants de la impremta del setmanari catalanista ¡Cu-Cut!. Macià tingué discrepàncies amb els seus companys d’armes de l’exèrcit, i més endavant es retirà de militar, que era la professió més ràpida d’ascens social a l’Espanya del moment. L’any 1907, Macià fou proclamat diputat a Corts pel districte electoral de les Borges Blanques, i dins les llistes de Solidaritat Catalana, representarà aquesta ciutat com a diputat fins a l’any 1923.

El futur president de la Generalitat forjarà per sempre una sòlida vinculació amb les Borges, pàtria dels seus pares i avantpassats. Políticament i espiritualment es formarà al districte borgenc, plaça forta dels seus fidels electors. A les Borges, a finals del segle XIX i principis del XX, hi havia noranta premses de barra i nou de racó, repartides en seixanta-dos molins.

La seva primera intervenció al congrés dels Diputats, l’any 1907, ja va formular una pregunta al ministre de Foment que demanava que s’evités o es regulés la barreja de l’oli d’oliva amb altres tipus d’olis de llavors, tot plegat per mantenir el prestigi de l’oli de les Garrigues. La revista Sempre Avant, editada quinzenalment a les Borges, en el número 2 de l’any 1920, la crònica del moment ens parla d’un important acte que es realitzà al Teatre Fomento Borgenc, en què intervingué el diputat Macià, entre altres coses digué: “En la qüestió dels olis Espanya, per ser el país que produeix més oli del món, si hi hagués bons governs, es facilitaria la sortida dels quilos que sobren. Com que la producció augmenta en un 20% cada cinc anys, es deixa d’exportar els 90 milions que sobren, això representaria l’entrada de prop de 700 milions de pessetes. Què ha fet el govern?”

En la constitució provisional de la república catalana, redactada a l’exili de l’Havana, diu que “es procurarà la millor puresa dels olis catalans i s’evitarà que aquests siguin adquirits per altres països mediterranis que els fan passar com a mercaderies d’aquest països”. El 1932, sota el mandat del president Macià, la Generalitat va adquirir els terrenys que avui ocupa l’Escola de Capacitació Agrària de les Borges amb l’objectiu i finalitat de crear un centre d’investigació sobre l’oli d’oliva.

“Borges em rememora trossos de la meva vida, els més agitats i els més emocionats. El que heu fet per mi en diferents ocasions, sols el que ho hagi vist ho pot creure. Ja mai de la meva vida podré oblidar-ho, ja mai, per molt que jo pogués fer per vosaltres, podria pagar-ho.” (Francesc Macià, exili de Brussel·les, 20 de febrer del 1930).