Consellera Jordà, abandoni el càrrec i dediqui’s a l’homeopatia

14 d’agost. Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Toc! Toc! Truquen a la porta una vuitantena de pagesos lleidatans per demanar una reunió d’urgència davant les nefastes conseqüències d’un incendi devastador que ha arruïnat més d’un centenar de famílies de casa nostra. Després de tres tallades de carretera (aquest diumenge serà la cinquena) i plantar-se davant de la conselleria, la resposta fou: “No hi ha ningú. Estan de vacances.” I així continuem, sense que ni consellera ni cap director general s’hagi dignat a escoltar les demandes d’un sector que sembla haver caigut en desgràcia. En sac trencat –de moment– s’han quedat els ajuts directes reclamats pels afectats que des del 28 de juliol surten a la C-12 per demanar un cop de mà. La inoperància d’aquest Govern, des de fa mesos, és una realitat, però aquesta conselleria s’emporta la palma. I en plena voràgine, a la seva cap Teresa Jordà, no se li acudeix altra cosa que penjar a principis de mes una imatge a les xarxes socials en què surt ella molt somrient subjectant una ampolla de cervesa artesana amb l’etiqueta Fuck Spain (que et fotin, Espanya, dit amb carinyo) i una peineta al costat. Després del quart tall de via i pocs dies abans del cinquè, la consellera continuava de vacances al restaurant l’Escandall de Cambrils. Consellera, dimiteixi! La pagesia no es mereix persones com vostè, a les quals les demandes li entren per una orella i li surten per l’altra; que incompleixen constantment i a sobre es mofen de l’Estat espanyol.

Per cert, parlant d’Espanya, vull recordar-li, Consellera (en feia menció en aquest diari el senyor Francesc X. Miarnau, enginyer i propietari al Sector 13 del Segarra-Garrigues), que estem patint una intensa sequera que podria apaivagar-se si el Govern de la Generalitat hagués complert els seus compromisos adquirits respecte a la xarxa secundària del Canal Segarra-Garrigues. Segurament, per a alguns la millor inversió de l’Estat a la nostra província; en canvi, pels qui viuen en una Catalunya paral·lela representa –com estem comprovant– una infraestructura més que, en lloc d’aportar riquesa només serveix per donar mal de caps. Obviaré els interessos de Jordi Pujol envers altres obres de l’Aragó que esmentava el mestre Miarnau en el seu article. Un exemple més de la deixadesa i inoperància d’una conselleria que encapçala Jordà. I un motiu més per demanar-li la dimissió. Durant set anys vaig ser membre de la Comissió d’Agricultura del Parlament i mai havia vist tanta desídia per part d’una conselleria, i déu n’hi do la desfilada de consellers i directors generals que hi va haver del 2010 al 2017! Els nostres agricultors i ramaders, siguin o no d’ASAJA, JARC o Unió de Pagesos, independentistes o no, han de saber (alguns ho tenen més que clar) que han caigut en l’oblit d’una consellera que, quan era diputada al Congrés, feia palès de quines eren les seves inquietuds: l’homeopatia i l’acupuntura; tractaments barats –deia– que pretenia que fossin inclosos en la cartera de serveis bàsics de salut. Si no fos tan seriós el que ens ocupa, seria per fer-se un fart de riure.