S’apaga el foc i comença el problema

En un incendi, un cop apagada la flama, sempre queda el caliu: una barreja de brases incandescents i cendra que, si s’atia, es revifa el foc. Això mateix és el que ha fet la conselleria d’Agricultura des de principis de juliol, quan es va donar per acabat l’incendi de la Ribera d’Ebre, el més greu dels darrers 10 anys a Catalunya: atiar les brases amb la seva passivitat i falta d’empatia amb el sector agrícola, al negar les ajudes directes necessàries per a la supervivència de les explotacions afectades. Ajudes que també són imprescindibles per a la supervivència de les zones rurals, de la Catalunya oblidada, de la que només es recorden els nostres polítics en èpoques electorals. La Catalunya oblidada que depèn del seu motor econòmic, l’agricultura, per arrelar la gent al territori i evitar la despoblació, cada vegada més acusada. I això també demostra falta d’empatia per tot el territori.

Per entendre en quin moment ens trobem, crec necessari fer un repàs de la cronologia de l’estiu. El 29 de juny, es va convocar oficialment la primera reunió a Bovera. Però semblava que tot es quedava aquí. Tres setmanes més tard, davant el mutisme de totes les parts, des d’ASAJA vam portar la iniciativa i vam convocar la primera reunió amb els afectats, on es decideix fer el primer tall de carretera per al diumenge 28 de juliol, protesta que va comptar amb 40 afectats i 7 tractors. A partir d’aquí, les protestes han sumat, setmana darrere setmana, més participants. 4 d’agost: érem 100 persones i 10 tractors. 11 d’agost: vam comptar amb 150 manifestants i 14 tractors. El dia 14 d’agost, 80 agricultors i 40 vehicles vam fer la marxa lenta cap a Barcelona, a la seu de la conselleria d’Agricultura, després que el Consell Comarcal de les Garrigues demanés hora. Així i tot, vam trobar la conselleria “tancada per vacances”, tot i que, per a altres, les portes van estar obertes. En fi, seguim. 18 d’agost: 200 persones i 15 tractors. I, diumenge passat, ja vam sumar 300 manifestants i 25 tractors. A més, s’ha creat la Plataforma d’Afectats per l’Incendi de la Ribera d’Ebre.

Per què cada vegada hi ha més gent a les protestes? Pe rquè no hi ha res que indigni més i atiï més les brases que faltar a la paraula. Només cal mirar les hemeroteques per comprovar que, en la primera roda de premsa que es va fer amb motiu de l’incendi amb la consellera Jordà i el president Torra, es va prometre als productors que s’aprovarien totes les ajudes que fessin falta per fer front a les pèrdues de les explotacions. Per què som cada vegada més? Per què som responsables i coneixedors que, amb la davallada de producció de dos productes tan importants com l’oli i l’ametlla, la capacitat econòmica del país es veurà molt tocada. Per què en depèn la dignitat i respecte d’un sector, però també d’un país. Perquè sí, demanem les ajudes directes. Però també exigim que quan es diguin les coses, es digui la veritat.

El risc és real i la preocupació, justificada. Per això, ASAJA Lleida, des del primer moment, hem intentat extingir aquest incendi. Les protestes les hem convocat amb ànim d’ajudar la conselleria a fer visible el problema i que, així, rebi el suport de tot el Govern per fer efectives les ajudes directes que reclamem. Mai per atiar el foc.

Aquest divendres, 30 d’agost, la conselleria té una nova oportunitat per explicar quines ajudes directes tindran els/les afectats/des. Esperem que no calgui tornar a treure els tractors per tallar la carretera.